L'Íbex ha guanyat al voltant d'un 7% des de l'inici del 2013 i s'ha situat en valors màxims des del febrer de l'any passat. Una recuperació que situa l'índex espanyol com el més alcista d'Europa, seguit de l'Eurostoxx, el CAC 40 francès i el DAX 30 alemany. Aquesta pujada s'incrementa gairebé fins al 47% des del juliol passat, data en què l'indicador va tocar mínims de nou anys.
Els analistes ja van anticipar elevades pujades per al selectiu espanyol el 2013. El primer mes de l'any no ens ha decebut i deixa l'Íbex-35 encapçalant les pujades europees. Els motius són diversos: tranquil·litat al mercat de deute gràcies al compromís del BCE a injectar liquiditat, l'èxit de les últimes subhastes del Tresor i l'emissió de diverses companyies espanyoles, que han aconseguit captar capital a través de la col·locació de bons. Tot això ha consolidat la confiança inversora entorn del país.
El selectiu espanyol ara està preparat per complir amb les expectatives que la majoria de firmes d'inversió han estat anticipant des de finals de l'any passat i que apunten que la borsa espanyola serà una de les estrelles del 2013. L'Íbex té l'empenta de diversos valors que alimenten les alces, i esperem que continuï així.
El sector financer és un dels més alcistes. Mentre els bancs fan grans esforços per millorar els seus nivells de capital, el sector pot continuar recuperant les elevades pèrdues acumulades des del començament de la crisi. És el cas d'entitats com CaixaBank, BBVA, Santander i Popular. Si prenem com a referència la distància del preu de l'acció actual fins a arribar de nou al seu màxim històric, observem que les que tenen menys camí per recórrer són les de CaixaBank, la cotització de la qual està a un 42% d'assolir el seu preu màxim històric, i les de Banco Santander, que se situa a un 52%.
Entre les companyies energètiques destaca Enagás, que s'ha anotat gairebé un 5% en tres mesos i cotitza prop de màxims històrics (a un 20% d'assolir el seu preu màxim històric) i, d'altra banda, també ressalta Repsol, que acumula al voltant d'un 14% des de començaments d'any.
També cal destacar els retorns acumulats de la cadena de distribució de baix cost Dia, que se situa en màxims històrics des de la seva sortida a la borsa el juliol del 2011, i d'OHL, que acumula més d'un 10% de guany des de finals de l'any passat.
En definitiva, amb els actius de renda fixa cada vegada menys atractius en un entorn com l'actual, de tipus d'interès nuls, les millores en les publicacions macroeconòmiques als EUA i un possible descans del deteriorament econòmic a Europa, la renda variable es pot quedar sense competidors el 2013. Ho està demostrant l'Íbex-35 d'ençà que va començar l'any.
Blanca Palacián i Millán Vázquez són analistes de borsa.
