06/09/2015

L’Europa que perd el tren

2 min

Abans de la fira IFA de Berlín, el curs tecnològic comença a Santander amb l’Encuentro de Telecomunicaciones y Economía Digital. Després de 29 edicions, la sensació que queda és la de donar voltes al mateix: les telecomunicacions són una indústria pròspera a escala mundial, però els europeus, que vam ser pioners en terminals i en xarxes digitals, hem passat a anar a remolc i ens costarà molt agafar el ritme d’americans i asiàtics, si és que arribem a aconseguir-ho. Dos apunts. Álvarez-Pallete, el conseller delegat del grup Telefónica, s’ha queixat un any més del tracte de favor que les autoritats europees donen a empreses d’internet com Facebook, Apple o Google, que competeixen amb els serveis de les operadores aprofitant-ne les xarxes, però sense haver de complir les mateixes normes en matèria econòmica, fiscal i de drets dels consumidors. No deixa de tenir raó, però també és veritat que les telecos s’han deixat robar la cartera i no s’han esforçat gaire a crear serveis propis capaços de competir, posem, amb WhatsApp. Eduardo Serra, de la consultora Everis, els recomanava que no s’entretinguin més rondinant i que aprofitin les oportunitats que els ofereix el mercat.

L’altra dosi de realisme la va aportar Ana Mosquera, d’Altran, qualificant de tragèdia la migració de valor dels sectors de TIC i mèdia a Europa. Per posar-hi algunes xifres: les sis grans telecos europees (BT, Deutsche Telekom, Orange, Telecom Itàlia, Telefónica i Vodafone) han perdut el 2% del seu valor conjunt respecte al 2004, i els seus homòlegs americans han guanyat un 135%. Europa ha desaparegut de la fabricació de telèfons, que és el sector que més creix en una indústria dominada per Apple i Samsung. Els subministradors europeus d’equipaments de xarxes valen la meitat que fa 10 anys. Les empreses europees de mèdia no han incrementat el valor en tota la dècada, mentre l’americana Netflix ha crescut un 1.500%. La situació sembla difícilment recuperable.

stats