Ala meva empresa la jerarquia s’aprecia en determinades coses. Per exemple, jo, que sóc la que mana, sempre surto l’última de l’oficina, com el capità d’un vaixell. És una part dolenta de la jerarquia, esclar. Entre les bones hi ha que, quan algú truca al timbre, no sóc qui s’aixeca.
Representants de tota mena de coses, missatgers i gent despistada que no sap diferenciar l’1 del 2 són els que més truquen. Quan la cosa em pot interessar o és problemàtica, la persona que obre la porta em ve a buscar. Per exemple, quan hi ha una carta certificada (tinc por, mama!). L’altre dia, un missatger portava no una sinó sis cartes certificades. El remitent, l’Ajuntament de Barcelona, i el destinatari, la SL d’una servidora. “Senyor/a, ens dirigim a vostè per fer-li arribar el document de pagament adjunt corresponent a una liquidació d’un tribut municipal...” Més endavant vaig descobrir el concepte: “Recollida de residus comercials”. Tipus X, coeficient Y, CLA Z, IVA... total a ingressar: 262,78 euros.
Digueu-me ignorant, però pensava que, com als pisos, això entrava en el lloguer. Des del 2010, quan vam llogar la nostra primera oficina de poc més de deu metres quadrats, mai havia tingut notícies de l’Ajuntament. I aquí hi ha la gràcia: les sis cartes corresponen als tributs mencionats del 2010, 2011... Total, una morterada fantàstica per a la meva tresoreria que haig de pagar en un termini força curt.
En resposta al meu correu, la gestoria em va dir el següent: “Just agafen ara el 2010, que encara no ha prescrit; ho sento però és el que toca. Jo he presentat recursos d’altres casos que intentaven liquidar interessos, però contra el principal no podem fer-hi res”. Desconèixer una llei no t’eximeix de complir-la, i no saber res d’un impost, de pagar-lo. I la brossa s’ha de recollir, d’acord. ¿Però no es poden fer les coses quan toquen i evitar aquests regalets tots seguits? Que som microempreses, senyors! I tenim, també, microtresoreries. Bones festes també a vostè, senyor alcalde.
