DOSSIER ESTALVI I PREVISIÓ
Empreses 02/12/2012

L'alternativa dels plans de pensions privats

Les entitats financeres i asseguradores ofereixen diferents plans segons la capacitat d'estalvi i aversió al risc del client

A.r.
4 min
L'ALTERNATIVA DELS PLANS DE PENSIONS PRIVATS

Bancs, entitats financeres i companyies asseguradores inclouen en el seu ventall de productes d'estalvi els anomenats plans de pensions (PP), que poden ser de renda fixa o variable, de més o menys risc, adaptant-se a les condicions d'edat i renda de cada client. D'acord amb la legislació actual, un particular pot transferir el seu pla de pensions d'una entitat a una altra amb total llibertat.

A l'hora d'optar per un PP, cal tenir present que es tracta d'un producte il·líquid (les aportacions no es poden recuperar fins que la jubilació es faci efectiva, amb algunes excepcions, com invalidesa, atur de llarga duració o defunció), amb una rendibilitat subjecta a l'evolució dels mercats financers. A canvi, ofereix certs avantatges fiscals. Dintre dels màxims establerts per la llei, les aportacions anuals es poden deduir de la base imposable de l'impost de la renda (IRPF).

Aquests diners acabaran tributant un cop es rescati el pla de jubilació, "probablement a un tipus impositiu inferior, ja que les rendes com a pensionista solen ser més baixes que quan s'és treballador actiu", observa Román Mestre, gerent del Col·legi de Mediadors d'Assegurances de Barcelona (CMAB). "Queda clar que els PP afavoreixen principalment les rendes mitjanes-altes", afegeix Mestre. Per exemple, una persona amb rendes altes pot estar cotitzant en aquest moment el tipus màxim (56% a Catalunya), però d'aquí vint anys, quan es jubili i passi a cobrar la pensió, el seu tipus marginal pot caure a la meitat. Per saber quin pla de pensions convé més, el client pot acudir a un assessor financer o un mediador d'assegurances, que coneixen bé els productes de cada companyia.

Per als ciutadans amb rendes mitjanes o baixes, els beneficis d'un PP no són tant aconseguir una tributació inferior en el futur, sinó poder diferir el pagament dels impostos anuals en el present immediat. "Un adult obligat a pagar cada any una hipoteca i l'educació dels seus fills pot veure molt convenient estalviar-se una suma de diners en impostos aquest any", segons Mestre.

No obstant això, el principal problema dels PP d'escassa aversió al risc és que no estan garantits, ja que la seva rendibilitat depèn dels mercats.

"Fa dos anys podíem dir que els PP en renda fixa eren menys arriscats que els de renda variable, però amb la crisi ja no és així", diu Mestre, posant com a exemple alguns PP perjudicats per haver invertit en deute sobirà. Segons dades de l'Associació d'Institucions d'Inversió Col·lectiva i Fons de Pensions, Inverco, en els últims cinc anys, el 56% dels plans de pensions han obtingut rendibilitats negatives. Per al total de plans, incloent els de renda fixa a curt termini i variable, la rendibilitat mitjana anual se situa en el 4,3% (per sobre de la inflació interanual).

Productes garantits

Per compensar la falta de garanties, les asseguradores ofereixen els anomenats plans de previsions assegurats (PPA). Són equiparables als PP, però amb una rendibilitat garantida, entre el 2% i el 3%. Per assegurar la rendibilitat, les companyies es recolzen en una base tècnica actuarial (taules numèriques i estadístiques), tal com fan per calcular la prima de risc d'una pòlissa d'automòbil o de salut.

En contrapartida als PP, les aportacions anuals al PPA no gaudeixen d'avantatges fiscals. A més, en el moment de rescatar els estalvis, el client tributarà per la plusvàlua obtinguda de les seves aportacions, al tipus impositiu de les rendes del capital mobiliari (21%).

Les asseguradores ofereixen dos productes garantits més: les assegurances de vida, on el client es compromet a pagar una quota definida durant un temps limitat, i els plans individuals d'estalvi sistemàtic (PIAS). Aquests últims tenen la característica que les plusvàlues generades poden arribar a beneficiar-se d'una deducció de fins al 40%, segons l'edat i duració de la renda.

Per poder beneficiar-se dels PIAS cal complir quatre condicions: que el prenedor, assegurat i beneficiari siguin la mateixa persona, que les aportacions anuals no superin els 8.000 euros, que el total d'aquestes aportacions no superi els 240.000 euros, i que transcorri un mínim de 10 anys des de la primera aportació. Segons Mestre, les assegurances de vida i els PIAS "són més adients per a persones amb menys aversió al risc".

La classe mitjana, la més afectada

Les persones amb més recursos tenen més capacitat per resoldre la jubilació amb recursos basats en el seu patrimoni personal i familiar, segons un informe sobre previsió i estalvi elaborat l'any 2009 per Esade i la fundació Edad y Vida. A més a més, les rendes altes solen perllongar la seva vida laboral mitjançant jubilacions parcials i activitats que contribueixen a complementar els seus ingressos corrents.

Les persones amb menys recursos, en canvi, depenen de les prestacions de la Seguretat Social i de la medicina pública. En general, ajusten el nivell de consum durant l'etapa de jubilació sense excessius problemes, ja que la diferència d'ingressos abans i després de la jubilació és inferior, conclou l'estudi. No obstant això, les tensions apareixen amb els problemes de dependència. Per això es parla d'una tercera edat feliç i una quarta edat problemàtica . El problema s'agreuja quan dins la unitat familiar hi ha joves amb problemes per trobar feina o de salut, i del seu entorn només reben estímuls per millorar el seu nivell de vida en el curt termini.

stats