‘EPIC FAILS’
Empreses 18/02/2018

L’invent que Kodak no va saber gestionar

Marc Amat
3 min
L’invent que Kodak no va saber gestionar Massa quis enim. Donec pede  justo, fringilla vel, aliquet nec,  Vulputate eget, arcu. In enim  justo, rhoncus ut, imperdiet a,  venenatis vitae, justo. Nullam  dictum felis eu pede mollis pre Tium. Integer tincidunt. Cra S dapibus. Vivamus elementum  semper nisi. Aenean vulputat E eleifend tellus. Aenean leo ligula,  “Hem de recordar que ser els primers a desenvolupar una nova tecnologia no és necessàriament garantia d’èxit”, diu Xavier Amores, director de l’MBA de l’UdG. “Cal saber gestionar-la bé i aconseguir adaptar-la dins la cultura de la companyia, un fet sovint complicat en empreses gegants i històriques com Kodak”, afegeix.

QUATRE QUILOS, UNA resolució d’imatge de 0,01 megapíxels i 23 segons d’espera per fer una fotografia. Així era la primera càmera fotogràfica digital del món ideada per Kodak el 1975, un invent que hauria pogut llançar l’empresa cap a la glòria més absoluta. Si el 1888 la companyia nord-americana ja s’havia convertit en la pionera al món de la fotografia analògica, 87 anys després tornava a tenir a les seves mans un descobriment amb un potencial enorme: la fotografia digital, una tecnologia que es llegia aleshores com una revolució sense precedents, capaç de trastocar una indústria que, des de finals del segle XIX, s’havia convertit en una autèntica mina d’or per a empreses com Kodak. El gegant nord-americà ho tornava a tenir tot a favor per trastocar el mercat de la fotografia i aconseguir escapolir-se d’una competència que, de mica en mica, havia començat a esgarrapar-li terreny.

“PERÒ SER EL primer a desenvolupar una tecnologia nova en cap cas és sinònim directe de garantia d’èxit”, adverteix Xavier Amores, director del màster en direcció i gestió d’empreses de la Universitat de Girona i professor associat d’Eada. “No van saber gestionar bé l’emergència d’aquesta innovació”, sentencia. De fet, quan el 1975 Kodak va desenvolupar la primera càmera digital, el producte va ser desestimat pels mateixos executius de la companyia. Tenien por que la tecnologia se’ls girés en contra i els destruís un model de negoci que els havia dut a controlar de ple el mercat fotogràfic: aleshores, el 85% de les càmeres i el 90% dels carrets que es venien als Estats Units duien estampats el seu nom.

EL 1888, QUAN George Eastman va crear Kodak, va seguir el mateix model que havia aplicat per convertir el negoci de les fulles d’afaitar en una màquina de fer diners: vendre càmeres a baix cost i obtenir grans marges de benefici amb els productes consumibles, com el paper i els productes químics. “I quan va començar a aparèixer el fenomen de la fotografia digital, Kodak va decidir intentar reproduir la mateixa estratègia”, recorda Amores. “L’empresa invertia grans milionades en recerca i desenvolupament, però es va equivocar a l’hora d’escollir l’estratègia”, conclou. En comptes de llançar-se en massa al mercat de les càmeres digitals, van centrar-se en la fabricació de paper per a impressió domèstica de fotografies; en la instal·lació de punts self-service on connectar el llapis de memòria i revelar-ne les instantànies, o bé fins i tot entrant al negoci dels àlbums digitals.

“EN CANVI, LA seva eterna rival, Fujifilm, ho va fer bé”, explica el professor. Si el 2001 facturava 1.000 milions de dòlars, el 2014 ja havia arribat als 2.400. “Fujifilm va saber diversificar-se molt bé i, tot analitzant les tecnologies que havia desenvolupat, va fer el salt també al món de la cosmètica, de la imatge d’oficina i al món mèdic”, explica.

Finalment, el gener del 2012, es consumava allò que tothom intuïa des de feia temps: Kodak, la gran companyia líder durant prop de cent anys al món de la fotografia, presentava la suspensió de pagaments als Estats Units i iniciava una venda desesperada de patents a empreses com Apple, Google i Amazon.

La lliçó

“Hem de recordar que ser els primers a desenvolupar una nova tecnologia no és necessàriament garantia d’èxit”, diu Xavier Amores, director de l’MBA de l’UdG. “Cal saber gestionar-la bé i aconseguir adaptar-la dins la cultura de la companyia, un fet sovint complicat en empreses gegants i històriques com Kodak”, afegeix.

stats