Jugant amb foc

BarcelonaEl govern espanyol continua boicotejant el procés en el qual està immersa Catalunya. La desigual distribució de les retallades de dèficit entre l'Estat i les autonomies i les actuacions en contra de l'euro per recepta, les taxes judicials i l'impost sobre dipòsits bancaris en són exemples evidents. Aquesta pressió ha estat denunciada pel Parlament Europeu, que reclama a Madrid que faci un repartiment adequat dels ajustos de dèficit i, en especial, que traslladi la disminució de pressió per la seva reducció als nivells on hi ha més despesa social. És a dir, a les comunitats autònomes.

No ens ha de sorprendre aquesta actitud. Era evident que l'Estat respondria amb una creixent pressió que, en aquest cas, es reflecteix en una altra volta de caragol sobre les finances públiques catalanes. No cal ser partidari d'una interpretació conspiradora de la història per detectar, en aquestes decisions, una clara pretensió d'afectar el resultat final del dret a decidir. I això perquè, tenint en compte que per assolir el dèficit del 0,75% del PIB caldria retallar uns 4.000 milions d'euros, les demandes judicials interposades impliquen que pràcticament tota aquesta reducció s'hauria de fer sobre la despesa. És a dir, sobre sanitat, ensenyament, serveis socials i obra pública, les partides on la Generalitat fa el gruix dels seus pagaments. Si no es modifiquen les condicions imposades per Madrid, fins i tot amb una recuperació total de l'impost sobre successions, l'ajust acabarà sent extraordinàriament sever. I a Madrid tenen la paella pel mànec per imposar-lo, a causa de la impossibilitat catalana d'anar als mercats financers a buscar finançament: sense l'ajuda del Fondo de Liquidez Autonómica .

Però si aquesta pressió té riscos per a Catalunya, també en té per a Espanya. És possible que la Generalitat no pugui fer una reducció tan brutal com la que es planteja, que equival a la suma de les del 2011 i el 2012. I el ministre d'Afers Exteriors recorda que tothom en pot sortir malparat si no es compleixen els acords sobre dèficit. Té raó. En els últims mesos, els mercats financers han donat una treva a Espanya, que reflecteix la prima de risc. Però ningú pot estar segur que la treva continuï. A què juguen?

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB.