President de Mondragón Internacional
Empreses 07/07/2013

Josu Ugarte: "Més que exportar, cal posicionar-se a l'exterior creant-hi filials"

Joan Faus
3 min
Josu Ugarte: Més que exportar, cal posicionar-se  a l'exterior creant-hi filials" Perfil

Josu Ugarte ens atén a Madrid amb una barreja de tranquil·litat i entusiasme. Té una idea molt clara: exportar està molt bé però la clau és tenir seus a l'exterior. Ho explica en un llibre que acaba de publicar.

Una de les principals tesis del llibre és que no tots els problemes de les empreses són culpa de la crisi actual.

Sí. De fet, la crisi de competitivitat es produeix des de l'any 2000 per la irrupció dels països emergents, especialment de la Xina. Abans érem competitius perquè érem el país de baix cost a Europa, érem el país més barat, però amb l'entrada dels països emergents perdem el cost laboral. Hem perdut també la part tecnològica. De fet, hem perdut competitivitat per tot arreu. És un canvi del centre de gravetat. Es podria haver solucionat si les empreses s'haguessin internacionalitzat i implantat als països emergents.

¿Tot és fruit, doncs, d'errors interns?

Crec que no. Perquè hem apujat els salaris d'acord amb el nivell de vida que hi havia, però ens ha agafat la crisi financera i immobiliària, i en el nou panorama ens enfrontem als països emergents i ja no som competitius. Els emergents tenen dos aspectes claus que nosaltres no tenim: diplomàcia i finançament. Ens hem quedat desubicats en el nou ordre mundial.

I quina és la recepta?

Cal canviar el focus de l'exportació. Crec que l'exportació és conseqüència de la multilocalització. Això significa posicionar-se en altres països emergents diversificant-se geogràficament. Deslocalitzar és agafar uns actius i portar-los a un altre país destruint l'ocupació en el país d'origen. En canvi, en aquest llibre proposem conquerir mercats emergents mantenint la matriu a Espanya, com es fa a Alemanya. Així s'arriba a la transnacionalització, que consisteix a tenir un posicionament global en una empresa en què el core bussines estigui repartit en diferents mercats. Tot això és complicadíssim, però cal fer-ho perquè no hi ha cap altra opció.

Vostè demana un paper més actiu de l'administració en el foment de la internacionalització. Reclama "palanques".

Sí. L'administració ha de donar a les pimes aquesta comprensió de la globalització. Les palanques podrien ser estudis de mercat avançats per a gent sènior, en lloc de fer-ho amb becaris; donar serveis d'implantació a una empresa, per exemple, quins registres s'han de fer o si és millor una oficina de representació, una comercial o una fàbrica; o com protegir els empresaris a través de la diplomàcia corporativa.

¿Sembla, per tant, que l'Icex podria fer millor la seva feina, no?

L'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex) ha d'ampliar els seus serveis amb una visió més de posicionar-se a l'exterior que d'exportar. Ha de cobrar pels seus serveis, perquè una empresa que no vulgui pagar per un estudi de mercat d'uns 15.000 euros val més que no s'internacionalitzi.

No obstant, les pimes es queixen que el seu principal problema és la falta de crèdit.

Primer cal ensenyar a la pime que s'ha d'internacionalitzar, cal explicar-li per què ens estem tornant perifèrics, per què la demanda interna no es recuperarà i per què s'ha trencat la cadena de valor. I entenent això, sabent que les pimes són flexibles, un cop els hem donat els serveis adequats i les hem convençut, llavors ve el finançament. Crec que l'Estat té prou elements per buscar finançament, però si calgués prioritzar un element seria el de l'ensenyament i, després, ja vindria el finançament. Les empreses que s'han internacionalitzat han generat un retorn a Espanya: han creat ocupació a la matriu. L'administració ho sap i ho ha de posar en marxa. El més important és acabar amb el concepte que la internacionalització és una suma zero. Cal saber que el que fem fora repercutirà en el que fem aquí. És el missatge.

A quines eines de l'Estat per donar crèdit es refereix? ¿L'ICO, la banca nacionalitzada?

Sí. Hi ha elements, també aliances internacionals. El més important és buscar els projectes, ja que hi ha molts diners però s'ha de saber com atreure'ls tenint en compte que cada cop hi haurà menys finançament bancari.

Perfil

Josu Ugarte (Mondragón, 1963) és president de Mondragón Internacional, la branca internacional del setè grup empresarial espanyol, format principalment per cooperatives en tot tipus de sectors i amb marques molt conegudes, com Fagor, Eroski i Caprabo. Aquest llicenciat en economia per la Universitat del País Basc acaba de publicar España está en crisis. El mundo no (Ediciones Deusto), en què fa una ferma aposta per la internacionalització empresarial, sobretot en països emergents. Ugarte explica que empreses com Mondragón han compensat la caiguda d'ingressos a Europa amb els increments a països com el Brasil, Rússia, la Xina i Turquia. Assegura que allà és "més fàcil" aconseguir rendibilitats i implantar-se; descarta que hi hagi una bombolla i dubta que Espanya creixi tant com abans.

stats