Jordi Priu: “En els pitjors moments és quan cal ser més transparent”
Ha pres les regnes d’una empresa de tubs per a l’automoció fundada pel seu avi el 1944. ¿Li interessava el sector? Sempre m’ha agradat el món de l’empresa i dels negocis, és el que vaig veure a casa dels avis, del meu pare... És cert que el sector de l’automoció no m’atreia, però creia que havent estudiat comerç internacional podia aportar-hi bastant. Quan m’hi vaig incorporar [el 2004] no compràvem gairebé res a fora i la majoria dels clients eren nacionals. El 2005 vam obrir planta a Romania i durant dos anys vaig estar anant i venint, em vaig encarregar de la posada en marxa de la fàbrica. El meu pare em va donar total llibertat. El 2007 ja teníem la planta operativa i em vaig instal·lar a Romania amb la família durant tres anys.
Per què a Romania? A part que els costos de mà d’obra són més competitius, hi havia raons culturals, ja que és l’únic país de l’est d’Europa amb llengua llatina, i logístiques. A Romania hi tenen fàbrica Dacia (Renault) i Ford. Els nostres tubs són cars de transportar i hem de ser prop del client. Des d’allà exportem a l’Europa de l’Est i a Turquia. A Romania hi ha gent jove preparada, que parla idiomes i amb moltes ganes de progressar. Al setembre vam obrir una planta a Rússia i n’he nomenat director un operari romanès que va començar a treballar a la fàbrica de Romania el 2007!
L’obertura de la planta a Rússia coincideix amb la crisi. Hi hem fet una inversió petita, hem llogat una nau i hem firmat un acord amb Autovaz, el principal grup d’automoció del país [que pertany al grup Renault]. Si superem una facturació de 10 milions ampliarem la planta. La crisi del ruble ens afecta a curt termini perquè han caigut les vendes, però esperem que les expectatives de creixement en el mercat rus a llarg termini no variïn. La nostra presència allà respon a una decisió estratègica de la qual no ens penedim.
¿Manté aquesta visió de llarg termini quan inverteix en start-ups Sí, potser és herència de la meva cultura industrial. En la indústria, si penses en curt no vas enlloc. Faig de business angel des del 2009. No busco el pelotazo. Ara estic esperant el meu primer èxit, el primer retorn, quan vengui alguna de les start-ups en què he invertit.
El 2008 MMM va fer suspensió de pagaments amb un deute de 12 milions d’euros. Quina lliçó han après? Aquell any gairebé desapareixem. Estàvem a màxims de facturació i després de l’estiu les vendes van caure en picat. La facturació del nostre principal client, entre l’octubre del 2008 i el febrer següent, va ser inferior al que ens va facturar només al juliol. Teníem pendents els crèdits per finançar la planta de Romania, els bancs ens van cancel·lar les pòlisses, ens arribaven contenidors de material que havíem demanat a la Xina... Vam haver d’aplicar economia de supervivència: EROs, prejubilacions... L’objectiu era salvar el negoci en el mitjà-llarg termini. Vam renegociar el deute i no vam perdre la confiança dels clients clau. Davant un concurs de creditors els clients s’espanten... En els pitjors moments és quan cal ser més transparent.
Quina és la situació actual de MMM? El 2014 hem facturat 25 milions d’euros. Hem començat a exportar a Tailàndia, Mèxic, el Brasil i el Japó, tot i que el 85% del nostre mercat continua sent la UE.
