Empreses 19/01/2014

Joan Trullén: "La indústria és la prioritat real, per sobre del sistema financer"

Joan Trullén va ser secretari general d'Indústria entre el 2004 i el 2008

i
Toni Garganté
5 min

Joan Trullén va ser secretari general d'Indústria entre el 2004 i el 2008. Aquella etapa, just en l'esclat de la bombolla immobiliària, va suposar el tram final de la davallada empresarial. Trullén presideix el Pacte per a la Indústria, una plataforma formada pels agents socials, les universitats i els col·legis d'enginyers que ha culminat amb la presentació d'un informe de propostes al president de la Generalitat, Artur Mas. Trullén, optimista, es mostra satisfet per la reacció del govern, i assegura que el conseller d'Empresa, Felip Puig, s'ha compromès a posar en marxa les primeres mesures a partir del juny.

Quin valor té el Pacte?

És insòlit que es posin d'acord els dos grans sindicats, les dues patronals, les tres principals universitats i els col·legis d'enginyers i economistes al voltant d'una diagnosi econòmica, no només de política industrial sinó que va més enllà, amb la política energètica.

¿Creu possible una recuperació industrial?

Quan em van proposar presidir el Pacte els vaig dir que encantat, perquè crec que el país necessita prioritzar adequadament les polítiques econòmiques i identificar la indústria com el motor de la transformació i de la reactivació. Això és el que demanem les 10 institucions del Pacte.

Però els tancaments i deslocalitzacions han estat molt durs...

S'ha perdut pes en ocupació a Catalunya, a Espanya i al conjunt dels països industrialitzats, però també hi ha hagut un canvi estructural. El que identifica primer l'informe és una nova definició del perímetre de la indústria, perquè no és només el 18% de l'ocupació o el 20% del valor afegit català, sinó que engloba entre el 40% i el 45% del valor afegit de l'economia.

Quines necessitats identifica el pla?

El centenar d'experts i col·laboradors agrupats en vuit àmbits temàtics han treballat durant un any. Després de concretar el perímetre i de constatar que hi ha d'haver una visió industrial en totes les polítiques, s'identifiquen en un segon bloc les necessitats de finançament.

Els bancs no hi han participat, en l'elaboració del Pacte. Per què?

Hem adoptat una posició industrialista per no condicionar ningú. Aquest Pacte s'ha fet des d'una convicció. La visió bancària també ens hauria condicionat a nosaltres. En el pròleg que vaig escriure ja defineixo que la indústria és sistèmica i no pas els bancs. Entenem que el sector financer ha de ser receptor de l'informe.

Ja li va bé al sector financer reduir el protagonisme...

No hem adoptat aquesta postura de manera defensiva. Creiem que la indústria és sistèmica, en comptes dels bancs. Hem de tenir present que el 80% del comerç exterior és de naturalesa industrial. Si no hi ha competitivitat, no pot funcionar de manera estable una economia. La indústria és la prioritat real, per sobre del sistema financer, i tenint en compte que ja entenem que els recursos són escassos.

Per tant, les exportacions representen l'única esperança...

Sense les exportacions no hi ha sortida de la crisi. Però també és veritat que això no és suficient. Jo no paro de repetir que hi ha una seqüència. La primera anella és l'exportació, la segona és la producció industrial per a la demanda interna, la tercera són els serveis per a la indústria, la quarta ve representada pels serveis per a les persones i la cinquena són els serveis públics de benestar. On buidarem la desocupació? Doncs en aquest cas no serà al sector industrial, perquè com que és el que necessita més competitivitat, sabem que generarem pocs llocs de treball directes.

Doncs on es crearà ocupació?

El sector industrial compta amb un efecte multiplicador al sector serveis, que és on es crearan llocs de treball. A més, hem de tenir en compte que, amb l'èxit del sector exterior, importem estalvi per a la inversió productiva, no per al dèficit públic. Però si no tenim la primera anella no podrem iniciar la recuperació.

¿Hi pot haver empreses que tornin?

Naturalment. Companyies que havien instal·lat naus industrials no per a nous mercats sinó a la recerca de competitivitat en costos. Quan vegin que la despesa logística i la nova cultura de consum, cada vegada més afinada al detall, se centren en sèries curtes de producte es veuran forçades a revisar les seves estratègies. En alguns sectors, no en tots.

És a dir, que no veurem produir neveres altre cop...

Depèn. També es deia en el seu moment que els cotxes es fabricarien a la Xina i ara Catalunya lidera la indústria automobilística i de components espanyola d'una manera rotunda. A més, l'automòbil té un component de valor afegit molt important, perquè el 30% d'un cotxe és electrònic.

¿I la resta de comissions del pla?

La tercera se centra en el treball amb el capital humà universitari i la formació professional, que té un pes molt important especialment en la formació dual. En quart lloc tractem l'energia. Independentment de si tenim competències o no en aquesta matèria, el que diem és que el país necessita fer compatibles dos objectius: el de la sostenibilitat i que a llarg termini hi hagi l'oferta suficient d'energia amb un objectiu de competitivitat. Després, en cinquè lloc, tractem els dèficits històrics en infraestructures. N'hem parlat durant decennis, però de les infraestructures necessàries per a la indústria no. En el document identifiquem els polígons i els municipis que s'han de connectar amb la xarxa ferroviària i amb els corredors mediterranis, per exemple. També revisem que la política de sòl industrial s'activi i tingui unes característiques favorables a l'activitat manufacturera. Aquest és un dels temes que al Parlament més van valorar quan els vam presentar el Pacte.

Què proposa en matèria de sòl?

Volem transformar el sòl de l'àrea metropolitana en competitivitat. S'hauria de fer alguna cosa similar a quan es va posar en marxa, fa 15 anys, el barri tecnològic barceloní 22@. En comptes de fer el més fàcil, que hauria estat fer promocions residencials, vam transformar l'oferta en un mix d'indústria i residència pròxima. Vam aconseguir generar uns 55.000 llocs de treball nous nets, el 70% dels quals són de coneixement alt. No dic que s'hagi de replicar aquest model a tot arreu, però sí que s'ha de promocionar un sòl industrial d'alta qualitat.

I la recerca... ¿No hi ha massa parcs científics?

Vam formar la sisena comissió. La recerca (R+D) s'ha d'invertir. En comptes que el flux vagi cap al desenvolupament i després cap a la innovació, s'ha de fer al revés. El pes de la R+D l'any 2025 hauria de ser el 3% del PIB. Estem a l'1,6%, però hem de tenir present que el 2004 estàvem al 0,8%. La feina ha estat molt important, i no precisament els últims dos anys, quan ha desaparegut el finançament públic.

Però d'aquest 1,6% bona part era públic... La recerca privada ha resistit, malgrat els problemes de finançament. Per tant, quan repunti l'economia recuperarem el ritme cap a aquest 2,5%.

Vostè és un gran defensor dels clústers, però també ho passen molt malament amb la crisi...

No hem de pensar que pel fet que una empresa s'ubiqui en un clúster no pugui patir problemes. Si passem de fer 700.000 habitatges nous a l'any el 2007 a, de cop, construir-ne 100.000 al cap de dos anys, és evident que la indústria que ha de bastir aquests habitatges, tant si està en un clúster com si no, patirà els mateixos problemes. Això sí, disposar de polítiques industrials en etapes de crisi és fonamental per minimitzar aquests problemes.

stats