Joan A. Melé: “Vull que creixem tant que els bancs s’espantin de veritat”

Què és la banca ètica? Els fundadors del banc volien millorar el món des del sistema financer. La missió de Triodos no és guanyar diners, això és un resultat. Ho fem amb transparència, expliquem fins a l’últim cèntim. Els directius no tenim bonus i el que cobra més del banc cobra nou vegades més que el que cobra menys. I la primera norma és que un banquer ha de ser prudent i no pot posar en risc els diners de la gent. Per això només invertim en economia real.

Prestarien diners a un fruiter? Si no fa agricultura ecològica, no, perquè la convencional s’està carregant el planeta. Li demanaríem que comencés amb productes ecològics. Nosaltres no ho financem tot, perquè no tot és bo.

A vostès els va afectar molt el decret de les renovables. Em sembla incomprensible i vergonyós que en un país on podríem tenir una força econòmica brutal, per interessos que ningú entén s’hagi anul·lat un sector. Això no ho fan ni a la república més bananera.

¿No hi ha molt de risc a finançar una pel·lícula? La cultura és un sector fantàstic, s’hi recupera la inversió. Però t’ha d’interessar de veritat i hi has d’entendre. Si és així, pots fer coses que per a altres serien de risc.

¿S’ha refredat la pressió contra els bancs? No se’n parla tant. És estrany: tothom vol canviar el món, però què estàs disposat a fer? A les conferències em diuen “Molt bé, fantàstic”. I els pregunto si es faran clients i em diuen: “No ho sé, m’ho he de pensar”. Tinc amics que fa cinc anys que s’ho pensen. ¿Que s’ho van pensar, per fer-se del seu banc?

Teniu una competència dura? Ens estan usurpant els missatges: un té valors, l’altre diu que és el més sostenible del món, l’altre que té l’ànima de no sé què... Si els bancs ja tenien poder abans de la crisi, després de les fusions, que en quedaran quatre, tindran un poder bestial. I els bancs més criticats per la crisi són els que més han crescut. El client ha de saber la gran força que té quan diu: “Això, amb els meus diners, no ho fareu”. Vull que creixem tant que els bancs s’espantin de veritat, que vegin que o canvien de veritat o no tenen futur.

Li sembla bé l’impost a la banca? Ho trobo fora de lloc. Els bancs paguen l’impost de societats. S’ha aprofitat la mala fama dels bancs. Per mi és demagògia.

És conscient de fer política? Sí, en el sentit que difonc consciència. Però obeir la disciplina de partit aniria contra els meus principis de llibertat individual.

Què pensa de Guanyem? Si remou consciències, benvingut sigui. Ja era hora que els polítics també s’espantessin una miqueta.