Javier Creus: “Quan els humans provem l’ascensor no tornem a pujar per les escales”

És real aquest gir de les grans empreses cap a l’economia col·laborativa?

He assessorat empreses de la mida de Telefónica o Repsol i totes estan reconsiderant veritablement el seu model de negoci. Tenen clar que si no volen convertir-se en el nou Nokia, o que els passi com a Microsoft en el negoci del mòbil, han de revisar tot el que tenen dins i començar a deixar entrar noves idees de fora.

Què és tan potent de l’economia col·laborativa que fa moure gegants de la mida de Telefónica o Repsol?

És molt senzill. Quan els humans provem l’ascensor no tornem a pujar per les escales. Jo prefereixo parlar de models de negoci basats en recursos compartits més que d’economia col·laborativa, però és evident que totes aquestes idees han posat sobre la taula una escala d’eficiència que fa que els models ja existents ni tan sols siguin competència, sinó que es dissolguin directament. Per tant, els toca fer-se l’harakiri per no morir més endavant.

Quines opcions tenen per no morir?

L’exemple més clar és Netflix, que va néixer l’any 97 com una empresa de venda i lloguer de DVD per internet. Eren els reis d’enviar les pel·lícules per correu postal. Però ells mateixos van veure abans que ningú la guerra pels continguts online i van partir l’empresa en dos per fer-se la competència a ells mateixos, i això els va salvar. Aquest seria l’escenari ideal, però el canvi també pot venir des de fora. Hi ha mil maneres de fer-ho: obrir les innovacions a concurs, incubar empreses per a sectors concrets de negoci o comprar una start-up que faci el que necessiten.

Quins són els sectors més oberts al canvi?

Està passant a tots els sectors. Simplement se n’està fent més ressò al món del motor i dels hotels i les aerolínies, perquè són els sectors més estructurats. Depèn de la grandària del gegant que s’estigui fent trontollar. En salut, per exemple, ja hi ha serveis que posen en lloguer equipament mèdic infrautilitzat.