Isidoro J. Alanís: "En un banc mai saps les comissions que t'estan cobrant pel canvi"

Isidoro Alanís és el principal responsable que l'empresa que van fundar els seus avantpassats al petit poble de Fuentes de Oñoro (Salamanca) per donar servei als turistes que travessaven la frontera entre Espanya i Portugal sigui avui la tercera companyia del món en canvi de divises, per sota de Travelex i ICE. Amb una facturació de 400 milions d'euros anuals i 150 oficines repartides en 45 aeroports de 12 països diferents, principalment a Llatinoamèrica, el grup Global Exchange acaba de guanyar ara el concurs públic per brindar el servei de canvi de moneda estrangera i devolució de l'IVA a l'aeroport de Barcelona, el segon d'Espanya i el novè d'Europa, amb 35 milions de passatgers a l'any. L'operació suposarà obrir set oficines i crear 90 llocs de treball, amb una inversió de tres milions d'euros de la companyia de Salamanca, que l'any que ve preveu incrementar la facturació un 50% gràcies a l'expansió internacional.

Després d'experimentar l'aparició de l'euro, aquesta crisi deu ser una broma.

Això no és res comparat a perdre el 95% dels teus clients de la nit al dia! El 31 de desembre del 2001 estàvem en plena activitat, i deu dies més tard, res. És cert que ja havíem començat a treballar la internacionalització de l'empresa. Dos mesos abans de l'aparició de l'euro vam obrir les primeres oficines als aeroports de l'Argentina, amb la mala sort que poc després va arribar el corralito, les revoltes socials. L'Argentina va ser una aposta arriscada per a una pime com la nostra...

La situació al país torna a ser complicada...

El setembre de l'any passat el Banc Central de l'Argentina es va treure de la màniga una llei que prohibeix a empreses i bancs privats la gestió del tipus de canvi als aeroports. Vam haver d'acomiadar 100 persones. Després de moltes negociacions, vam aconseguir mantenir les oficines de carrer. Però tot plegat és absurd, hi ha un impost del 35% per poder comprar moneda estrangera! El turisme ha baixat en picat perquè el país és extremadament car. La diferència entre el tipus de canvi oficial i el negre és bestial, això només incentiva més mercat negre. És molt probable que l'Argentina esclati en els pròxims mesos.

Li hauria convingut que és trenqués l'euro?

En aquest cas seríem un negoci beneficiat, però egoistament parlant, ja que aquest benefici no passa pel bé de la societat.

¿No és més pràctic treure divises en un caixer amb la targeta?

La garantia del diner electrònic no és suficient. Sempre és millor portar disponible a mà. Som un servei enfocat als turistes que arriben a l'aeroport. La mitjana de les nostres transaccions és de 150 dòlars, diners de butxaca per pagar el taxi a l'hotel, el cafè... A l'aeroport del Prat hi transiten 11 milions de viatgers de fora de la zona euro a l'any, molts són turistes americans o japonesos que després s'embarcaran en un creuer. Estem oberts 24 hores els 365 dies de l'any. Contractarem 90 persones per evitar que el client hagi de fer cues. Volem que se'n vagi tan aviat com pugui a descansar. També oferim el servei de devolució d'impostos. Barcelona concentra un turisme de compres molt important, i amb això afavorim la indústria comercial de la ciutat.

I per què no anar al banc?

Qui vagi buscant el millor preu haurà de fer un estudi tan exhaustiu que no acabarà mai. El servei de canvi professional a l'aeroport potser resulta una mica més car que al teu propi banc, però és més transparent. En un banc mai saps les comissions que t'estan cobrant. A més, estàs subjecte als horaris d'oficina.

La seu de l'empresa és a Salamanca. Quin repte suposa això?

Com en moltes ciutats petites, ens costa atreure el talent. Les connexions no són bones i hi ha molta crisi, perquè és una ciutat sense indústria. I les administracions no ho posen fàcil: estan sobredimensionades i posen moltes traves amb els permisos. Els empresaris exigim més flexibilitat.