TECNOLOGIA
Empreses 29/11/2015

Internet, encara lluny de ser la solució

Les noves tecnologies poden ser el remei per a molts problemes ambientals, però avui dia també són altament contaminants

-jordi Sabaté
3 min
Internet, encara lluny de ser                 la solució

El potencial de la tecnologia per reduir l’impacte ambiental de l’empremta humana sobre el medi ambient és enorme. Només cal pensar en l’estalvi en desplaçaments que suposa una videoconferència: cotxes, trens, taxis, potser avions... Tota aquesta despesa de combustible i de les emissions d’efecte hivernacle pot quedar anul·lada gràcies a les pantalles de dos ordinadors, smartphones o tauletes.

El mateix passa amb la indústria paperera, una de les més contaminants: els llibres digitals, els diaris i revistes a internet, fins i tot Facebook i Twitter, suposen -o suposaran a mitjà termini- un estalvi de milions de tones de paper. En una situació similar ens trobem amb les fotografies i la seva capa de cel·luloide. O amb la música digital respecte al vinil, un derivat del petroli tan romàntic com brut en la seva elaboració. Si a això hi sumem la tendència al teletreball, pensarem que tot són avantatges en l’era 2.0. En aquest sentit, internet i el seu entorn digital apareixen com a tecnologies verdes...

Però el consum d’energia que comporta mantenir aquest nou món basat en bits d’informació té un considerable impacte ambiental. Des de les enormes màquines que componen les granges de servidors, que són les que contenen i subministren la informació per tota la xarxa, fins als diversos dispositius dels ciutadans, internet suposa una despesa energètica cada vegada més gran.

En el cas dels servidors, tendeixen a escalfar-se molt i acaben necessitant aire condicionat per refredar-los. Per a la resta, només cal recordar que ens passem la vida buscant un endoll on carregar les bateries. De fet, el simple fet de navegar per la xarxa és contaminant. Obrir una pàgina web suposa l’emissió de 20 mil·ligrams de diòxid de carboni (CO2), el principal gas d’efecte hivernacle. I cada mes els internautes d’arreu del món es connecten 35.000 milions de minuts.

Una altra dada esgarrifosa és que l’electricitat utilitzada per transmetre els trilions de missatges no desitjats, o spam, durant un any equival a la que gasten dos milions de llars, com assegurava fa uns anys l’empresa d’antivirus McAfeee. A més, les emissions digitals de CO2 equivalen a les que produeixen tres milions de cotxes. La indústria global de les noves tecnologies genera cada any una quantitat de gasos similar als de totes les companyies aèries del món, segons la consultora Gartner.

Però no tot és negre. Justin Ma i Barath Raghavan, de la Universitat de Califòrnia a Berkeley i l’Institut Internacional de Ciències Informàtiques, van concloure en un estudi conjunt que la xarxa consumeix entre 170 i 307 gigawatts (GW), una energia que il·luminaria diversos milers de milions de bombetes de 100 watts simultàniament, però que representa només menys del 2% del consum energètic mundial. A més, aquesta indústria evoluciona molt de pressa i la millora en l’eficiència energètica i l’empremta és un dels factors més valorats.

Un altre assumpte és el dels derivats contaminants de la indústria digital: des de plàstics o vidre fins a metalls pesants i verinosos, passant pels anomenats minerals de sang, com el coltan o el wolframi, que es destinen a funcions molt concretes dels telèfons i que s’extreuen de zones pobres com la República Democràtica del Congo. La seva importància ha alimentat la cobdícia de les milícies locals, sumides des de fa dècades en una guerra civil, de manera que les exploten per finançar-se en un bucle sense fi de violència i negoci il·legal. Els EUA ja han intentat posar-hi fre però Europa no s’hi ha mostrat tan contundent com reclamen col·lectius ecologistes.

stats