Després de dues dècades d'estancament, el Japó va cedir a la Xina la plaça de segona economia mundial. Els efectes del devastador terratrèmol del març del 2011 van empitjorar encara més l'economia nipona. Calia repensar i revitalitzar el país, però el Partit Democràtic Liberal va fracassar en l'intent i va provocar el retorn al poder del Partit Liberal Demòcratic, que va arrasar en les eleccions del desembre del 2012.

El nou primer ministre, Shinzo Abe, va apostar per aplicar una política monetària agressiva amb l'objectiu de fer pujar, en dos anys, la inflació al 2% per sortir de l'espiral deflacionista. El Banc del Japó va començar a imprimir bitllets i a injectar liquiditat al sistema per rellançar l'economia. També va facilitar la concessió de crèdits a les empreses per incrementar la inversió pública i privada i incentivar la demanda interna. Al seu torn, es va provocar una baixada del valor del ien per afavorir el sector exportador, corregir el dèficit comercial, millorar els comptes de les empreses i aconseguir més ingressos fiscals per reemborsar l'elevat deute del país. El governador del banc central, Haruhiko Kuroda, va actuar amb rapidesa i va iniciar el pla d'estímul comprant obligacions a l'estat.

Tot i així, la revolució monetària pot resultar insuficient si no va acompanyada d'altres reformes estructurals. Una cotització baixa del ien eleva la factura de les importacions energètiques i pot provocar devaluacions competitives en altres països competidors.

El Japó s'obrirà més a l'exterior: es podria sumar al Transpacific Partnership, una vasta àrea comercial impulsada pels EUA, i iniciarà les negociacions per tancar un acord de lliure comerç amb la UE. També podria negociar un acord comercial trilateral amb la Xina i Corea del Sud.

Abe pretén recuperar el pols econòmic i vital del país. Té el suport dels mitjans financers i empresarials, com la patronal Keidanren, i té l'avantatge de tenir una taxa d'atur del 4,3 % mentre que la mitjana a la UE és del 12%.

Professor de la Facultat de Dret d'Esade i secretari general de la Casa Àsia