No tot és minimalisme dins el jardí d'Apple. La companyia ha rebut fortes crítiques per tenir un sistema de gestió de continguts multimèdia (aplicacions, música, llibres, pel·lícules, revistes, diaris, fotos, documents, etc.) que no està a l'altura de la imatge de pulcritud i excel·lència que pretén vendre. Les ires tenen un objectiu molt concret: iTunes.
Apple va treure al mercat la primera versió d'iTunes l'any 2001, molt poc abans de comercialitzar el primer iPod. Però en tot aquest temps Steve Jobs va canviar la companyia de dalt a baix, i iTunes va evolucionar des d'un reproductor de música per als ordinadors Mac a una mena de centre d'entreteniment per poder-hi connectar tots el dispositius, comprar i sincronitzar continguts.
iTunes és un programari que s'ha construït amb un pegat sobre l'altre i l'arribada de l'univers iCloud (el servei de continguts al núvol d'Apple) ha acabat complicant les coses. La revista MacWorld publicava la setmana passada un article firmat pel seu director editorial, Jason Snell, que titllava iTunes de "malson". De manera metafòrica i amb un joc de paraules amb els verbs en anglès sync (sincronitzar) i sink (enfonsar-se), Snell qualificava l'aplicació com un naufragi i demanava a Apple que hi posés remei ( Time to right the syncing ship ).
Snell es feia ressò del nombre creixent de problemes que experimentaven els usuaris per gestionar els seus diferents aparells i del nombre creixent d'aplicacions en un entorn tan poc intuïtiu i tan confús que de vegades posava en perill el mateix contingut de l'usuari. The Unofficial Apple Weblog (www.tuaw.com), una altra publicació de capçalera per als macfanàtics , assenyalava que iTunes és un monstre que necessita un important redisseny.
iTunes, de fet, tampoc és el centre de tot, perquè Apple té des de fa temps les botigues d'aplicacions (tant dels ordinadors com dels dispositius mòbils) separades d'iTunes -només hi estan unides per la contrasenya d'usuari, que també és la clau de compra.
Negoci fantàstic
Fa pocs dies, The Monday Note, una web creada per dos experts en tecnologia francesos, Frédéric Filloux i Jean-Louis Gassée, destacava que l'impresionant creixement de les botigues d'aplicacions i el fantàstic negoci d'Apple amb iTunes no ha de tapar el ulls als gestors de l'empresa. Gassée creu que Apple ha de treure tan ràpid com pugui una nova versió d'iTunes (iTunes 11) que incorpori diferents mòduls, perquè la quantitat de coses que es fan dins aquest programa el converteixen en una mena de sistema operatiu en si mateix.
I és en aquesta part on es posen d'acord gairebé tots el observadors: Apple ha de començar a oblidar-se del concepte de sincronització entre l'ordinador i la resta d'aparells i donar a iCloud el paper que es mereix. El núvol de la companyia de Cupertino encara és poc fiable i poc intuïtiu. iCloud hauria de ser el centre d'emmagatzematge i iTunes (fins i tot canviant-li el nom, que està massa lligat a la idea de reproductor) hauria de convertir-se en una mena de botiga i centre de gestió de tots els aparells i el mateix núvol, sense obligar els usuaris a fer malabarismes.
