INFORMÀTICA
Empreses 26/10/2014

IBM i el preu de ‘l’espiritualitat’

El gegant tecnològic paga cara a la borsa la seva aposta estratègica pel negoci en el núvol, que l’ha obligat a malvendre la divisió de xips

Jordi Sabaté
3 min

La borsa de Nova York va castigar dilluns passat IBM amb una caiguda del 7% en el preu de les seves accions, la més notable de tota la seva història. L’anomenat gegant blau, l’única companyia del seu sector que cotitza en l’índex Dow Jones, es va veure d’aquesta manera castigada per la presentació de resultats de l’últim trimestre, que mostren una baixada del 4% en els seus ingressos (22.400 milions de dòlars) i una caiguda del 8% del benefici net (3.680 milions de dòlars).

Aquests números, situats en el pitjor dels escenaris, se sumen als també ombrívols tres anteriors trimestres. Per acabar-ho d’adobar, una jugada conseqüent amb l’estratègia a llarg termini d’IBM ha tingut un resultat a curt termini nefast pel que fa als llibres de comptabilitat, en què la companyia ha hagut de apuntar-se una minusvàlua de 4.000 milions de dòlars, que deixen el benefici final del trimestre en uns ridículs 18 milions de dòlars.

L’esmentada jugada ha consistit en el fet que IBM ha aconseguit desprendre’s del deficitari -però no per això menys necessari- negoci de la fabricació de xips semiconductors. Aquesta branca de l’empresa, que fa deu anys va donar a llum a l’exitós PowerPC, va tenir sentit mentre l’empresa es va significar com a fabricant d’ordinadors domèstics i de servidors de tots els rangs.

Ara bé, des del 2002 IBM s’ha anat desprenent de totes les seves divisions de maquinari en el que podria definir-se com un camí cap a l’espiritualitat, com a metàfora de la seva aposta pel negoci del núvol. Va començar aquell any venent les seves fàbriques de discos durs, va continuar el 2005 traspassant a Lenovo la seva divisió de portàtils i va tenir el seu més recent episodi fa nou mesos quan va cedir també a Lenovo la fabricació dels seus servidors de gamma mitjana i baixa, coneguts com a x86.

Va conservar des de llavors les seccions de superordinadors i servidors de gran potència, a més dels processadors, que necessitava fabricar per proveir les dues primeres divisions. Però l’estructura d’aquesta tercera secció, amb quatre fàbriques en territori dels EUA i més de 5.000 empleats, era massa gran per a la demanda de la companyia, que és cada vegada més limitada en quantitat però més exigent en innovació.

En altres paraules, a IBM li sortia més a compte comprar a fora els xips, encara que sortissin cars, que fer-los a casa, i, per tant, el que ha fet és traspassar el negoci sencer -propietat industrial, fàbriques i personal- a l’empresa taiwanesa amb seu a Califòrnia Global Foundries. Per a això IBM ha hagut de pagar 1.500 milions de dòlars a Global Foundries, a més de tancar un contracte de subministrament exclusiu de xips durant deu anys.

Utilitzant un símil pròxim, IBM ha fet com la Generalitat quan es ven un edifici per després llogar-lo al seu nou amo, que és qui a partir de la venda es farà càrrec de les despeses de manteniment. Addicionalment, el pagament extra de 1.500 milions que efectua IBM es deu al fet que la inversió en innovació en aquest camp es preveu molt alta i la rendibilitat del negoci durant els primers anys serà baixa o nul·la.

S’eviten així situacions com la d’Apple, que ha hagut de retardar la sortida del seu rellotge Apple Watch perquè l’empresa que havia de proveir de vidre de safir per a la pantalla es va ensorrar a causa de les altes exigències tecnològiques del procés de síntesi del producte. Amb la cessió, d’altra banda, IBM alleugereix el seu pes físic per continuar l’esmentat camí cap a l’espiritualitat. De moment, i malgrat el dur càstig del parquet, els números donen suport a aquesta estratègia: els negocis de computació al núvol, anàlisi de grans quantitats de dades i seguretat informàtica són els únics en els quals IBM creix.

Encara que de moment els resultats són discrets, tot indica que el futur va en aquesta direcció, ja que els grans del sector naveguen amb el mateix vent: des d’Oracle o Cisco a Microsoft o Apple. Aquest últim, per cert, ja va confirmar fa uns mesos una societat amb IBM per explotar el mercat de les aplicacions empresarials d’anàlisi de dades. I el mateix passa amb la multinacional alemanya SAP, que ha firmat un acord per utilitzar durant els pròxims deu anys la xarxa de servidors d’IBM.

El núvol pot ser la solució als problemes que el gegant blau està tenint al segle XXI després de regnar al XX. O pot ser que res no pugui evitar la seva caiguda. Però no hi ha dubte que l’espiritualitat és un gran negoci.

stats