Empreses 08/12/2013

Hi ha internet darrere el Teló d'Acer?

Les empreses de tecnologia i seguretat informàtica de l'antiga Unió Soviètica comencen a despuntar

Jordi Sabaté
3 min

Qui tingui la sensació que als països de l'Europa de l'Est -els que abans del 1989 formaven el bloc de l'anomenat Pacte de Varsòvia- encara no ha arribat la revolució tecnològica, probablement no coneix la dada següent: quatre de les deu primeres companyies mundials de seguretat informàtica tenen l'origen en aquella zona.

Només una d'aquestes companyies és russa, Kaspersky Labs. Les altres tres, encara que no tan importants -Kaspersky és la quarta en vendes del món-, tenen l'origen en l'antiga Txecoslovàquia. Quan aquesta república es va dividir entre Txèquia i Eslovàquia, AVG i Avast es van quedar a Praga i ESET se'n va anar a Bratislava. Totes tres tenen avui dia clients a tot el món.

La raó per la qual la seguretat digital té el centre de gravetat lleugerament desviat cap als territoris que van pertànyer a l'antiga Unió Soviètica és que es tractava d'un món en què era fonamental controlar i supervisar la vida dels ciutadans. Un cop va caure el Mur de Berlín, milers d'experts a vigilar les comunicacions dels altres van haver de reciclar-se i van passar a vigilar virus informàtics.

De pioners a becaris

Si bé no sempre amb tonalitats tan fosques, aquesta és una pauta que explica molts aspectes del nivell tecnològic que hi ha avui a l'Europa de l'Est, i sobretot a Rússia.

Els que comunament anomenem els russos van inventar, entre moltes altres coses, els vestits espacials, el menjar liofilitzat per a astronautes i els motors de plasma per a naus aeroespacials.

També van anar al davant dels americans pel que fa al desenvolupament de computadors fins a principis dels 70, i van crear el primer ordinador programable, així com els primers satèl·lits, les càmeres gravadores de vídeo i els segells hologràfics, com l'ocell que apareix en les targetes Visa. Tota aquesta exuberància inventora va obeir a la carrera espacial i armamentística que Moscou va mantenir amb Washington fins ben entrada la dècada dels vuitanta.

Què se'n va fer de tots els grans enginyers i matemàtics soviètics després de la caiguda del Mur de Berlín? Per què no seguien innovant? Per què Rússia no ha coliderat l'era digital?

La resposta és molt simple: perquè van emigrar a poc a poc als EUA durant els anys setanta i vuitanta, i després en massa durant l'era Gorbatxov. Per raons econòmiques i polítiques moltes vegades, però també perquè als països soviètics no disposaven d'equips que els permetessin seguir investigant.

Russos molt ianquis

Aquest és el cas dels pares de Sergey Mijaylovich Brin, nascut a Moscou el 1973 però educat a Maryland (EUA) i doctorat en informàtica per la Universitat de Stanford. Els seus pares, investigadors espacials tots dos, van emigrar als EUA el 1979 per col·laborar amb la NASA, però no van tornar a casa.

Sergey Brin va conèixer a Stanford Larry Page i junts van fundar Google, potser l'empresa més emblemàtica de l'era digital.

Un altre insigne rus, emigrat aprofitant la flexibilitat de la glasnost de Gorbatxov, és el matemàtic i expert en computació Alexei Pazhitnov, que el 1984 va crear el famós videojoc Tetris , un dels grans clàssics de tots els temps.

Però Pazhitnov no va poder cobrar drets per la seva creació fins al 1996, ja que eren propietat de la Unió Soviètica, que va comercialitzar el joc per totes les repúbliques soviètiques molt abans que a Occident n'haguéssim sentit a parlar. Avui Pazhitnov regenta una empresa que gestiona els drets mundials de Tetris i és un important accionista de Microsoft, en què ha dirigit diversos departaments.

Silicon Valley a Moscou

Precisament amb la intenció de retenir el talent i alhora concentrar la potència tecnològica russa, l'avui primer ministre, Dmitri Medvédev, va crear el 2009 el Skolkovo IT Cluster, un centre a semblança de Silicon Valley al barri moscovita de Skolkovo. El projecte preveu la transformació completa d'un vell barri industrial en un hub tecnològic que atregui investigadors -no només de les exrepúbliques soviètiques, sinó també d'Occident- amb baixos impostos i finançament estatal.

L'objectiu és aprofitar el bon moment pel qual passa Rússia gràcies a l'explotació de les seves matèries primeres, per reprendre el pols que va perdre als setanta, no només en tecnologies de la informació, sinó també en camps com l'eficiència energètica, la biomedicina, les telecomunicacions i les ciències espacials.

D'aquesta manera el país podria fer la transició d'una economia del segle XX -la industrial i extractiva- a una -la del coneixement- pròpia del segle XXI. No obstant això, els crítics al projecte al·leguen que en realitat Skolkovo no és més que un altre negoci especulatiu dels oligarques pròxims al Kremlin.

stats