Si el lector, com és probable, disposa de targeta sanitària catalana o té algun tracte amb La Caixa, les seves dades estan emmagatzemades entre el sincrotró Alba i l’autopista B-30, en un discret edifici sense cap rètol exterior que l’identifiqui. A dins, repartits entre diverses plantes majoritàriament subterrànies i equipades amb uns sistemes de control d’accés que farien desistir per avorriment qualsevol intrús, hi ha els servidors de dos centres de dades: els que IBM va inaugurar el setembre passat per donar serveis al núvol als seus clients, entre els quals hi ha la Generalitat i la Caixa.
Les instal·lacions d’IBM a Cerdanyola, les úniques d’aquest tipus que l’empresa té a l’Estat, formen part de la seva xarxa mundial de 25 centres de dades, que abans d’acabar l’any seran 40. La firma es disputa amb Amazon el lideratge mundial del mercat de serveis al núvol, en què també trobem altres competidors, des de Microsoft fins a Google, passant per Dell i HP. Tots aspiren a repartir-se un pastís que creix: els analistes pronostiquen que d’aquí dos anys el 25% de totes les aplicacions informàtiques en ús funcionaran al núvol i, segons estimacions d’IDC, el 85% del software de nova creació ja es construeix per al núvol. Aquesta setmana Cisco ha anunciat que dedicarà 1.000 milions de dòlars a construir una xarxa pròpia de centres de dades.
Cada proveïdor aspira a diferenciar-se amb una proposta pròpia. La d’IBM és doble: abastar totes les combinacions possibles entre núvols públics i privats que pugui necessitar una empresa, i oferir flexibilitat geogràfica. Cristina Caballé, responsable local del negoci de núvol d’IBM, m’assegurava que els seus clients no han manifestat cap preocupació per la seguretat en aquesta era post-Snowden, però tot seguit insistia que cada client pot triar en quin país vol que resideixin les seves dades. Molt revelador.
