A l'estat espanyol ha tingut ressò la notícia de la descoberta de carn de cavall a les lasanyes i tortel·linis de les marques Findus i Nestlé (Buitoni) al Regne Unit i en altres països europeus. Els britànics, que consideren els cavalls com els gats o els gossos, han patit un xoc emocional, segurament més que els espanyols, els quals, entre altres coses, insisteixen a catalogar de vegetal un sandvitx de pernil dolç. Aquest fet ens posa davant dels ulls la importància de l'origen dels productes que comprem. Reconstruïm el recorregut postmortem dels cavalls: Findus compra a l'empresa francesa Comigel, que compra a Spanghero, que compra a un holandès resident a Xipre, que compra a Romania. El producte acaba per ser transformat (no es pot dir cuinat) a Luxemburg (¿potser en un banc?). Quilòmetre zero total. El problema d'imatge per a aquestes multinacionals és tan gran com l'oportunitat per a empreses de proximitat que, tirant llarg, podrien posar als canelons un micròfon. I ningú diria res.
Nicola Padovan és un empresari italià
