ELS MERCATS
Empreses 10/02/2013

Guerra de divises

Blanca Palacián I Millán Vázquez
2 min

Al desembre, poc després de sortir escollit a les urnes nipones, el primer ministre, Shinzo Abe, va anunciar un paquet de mesures econòmiques per intentar neutralitzar la situació de crisi que pateix el seu país des de fa dues dècades. Les eines principals amb què pretén corregir la situació són la relaxació de l'objectiu d'inflació per part del Banc Central del Japó al 2% i la compra de bons de l'estat fins que s'assoleixin els targets marcats. El primer efecte d'aquestes mesures busca, en definitiva, rebaixar els tipus d'interès reals a una xifra negativa i devaluar el ien per beneficiar els seus exportadors.

¿Fins a quin punt és positiu aquest esdeveniment? En primer lloc, una depreciació del ien facilitarà la vida als seus exportadors, però l'hi complicarà als importadors d'un país altament dependent en el subministrament de recursos energètics. En segon lloc, acabar amb l'espiral deflacionista que pateix el país sembla una mesura raonable per tal d'incentivar el consum, però reflexionant en aquesta qüestió també sembla evident que el país es veurà fortament pressionat en sectors concrets i estratègics per a la seva economia a causa de l'alça dels preus.

Deixant de banda qüestions internes, les decisions monetàries del Banc Central del Japó també provoquen tensions en l'àmbit internacional. La depreciació del ien té com a contrapartida l'apreciació d'altres monedes, entre les quals el dòlar i l'euro. Si ja era coneguda la tensió existent entre els EUA i la Xina en relació al tipus de canvi, sembla que els EUA tenen un nou problema: des de l'octubre del 2012 la divisa nord-americana s'ha apreciat més d'un 15% davant del ien. Els exportadors americans no estan de festa, de la mateixa manera que tampoc ho estan altres principals socis comercials del Japó, i els governs han començat a respondre amb polítiques monetàries dirigides a devaluar la moneda pròpia sense pensar en les conseqüències que pot tenir aquesta marató.

La zona euro se n'ha mantingut al marge. Angela Merkel està massa preocupada amb la proximitat de les eleccions a Alemanya i amb la seva obsessió de mantenir la inflació baixa. Així, l'euro no para d'apreciar-se en relació a altres monedes, fins i tot contra el franc suís. L'actitud de la zona euro respon a l'intent de mantenir els tipus d'interès tan alts com sigui possible durant el desenvolupament dels plans d'austeritat, encara que això provoqui una evident falta d'estímul a les economies de la UE.

La passivitat de la zona euro contrasta amb les estratègies dirigides a la devaluació adoptades pels EUA i el Regne Unit, poc preocupats per la inflació i disposats a imprimir tots els bitllets que calgui.

stats