‘EPIC FAILS’
MARC AMAT

L’últim espetec de la Grober, la històrica dels botons

L’últim espetec de la
 Grober, la històrica dels botons  “El principal motiu del tancament de la fàbrica Grober es pot atribuir simplement a la transformació del sector tèxtil i a la falta d’adaptació de l’empresa -explica Josep Maria Espinet, professor de la UdG-. El creixement de la competència internacional, amb els països productors emergents com els asiàtics, va contribuir-hi”, diu. / ARA Zoom

Eren dos quarts de dotze del migdia quan una violenta ona expansiva va fer enlairar un núvol de pols al cel de Girona. Segons abans, Fernando Peya havia tancat la porta de casa seva i havia començat a baixar les escales. Al primer replà, una ona huracanada el va estabornir. “De seguida vaig notar un núvol de fum i gasos que no em deixaven respirar”. Uns metres més enllà, a l’estudi fotogràfic del senyor Pujol, el fill del propietari també va rebre l’impacte. Luisa Martín, una treballadora de l’empresa de neteja Casas que estava fregant els vidres d’un aparador, va veure com se li esmicolaven damunt seu. Aquell 29 de maig del 1970, una de les calderes que la fàbrica de botons i trenyelles Grober tenia al taller de torneria del carrer Primo de Rivera -l’actual carrer Santa Eugènia- va saltar pels aires.

Quan Jaume Sureda, periodista de Los Sitios de Gerona, va arribar-hi per fer-ne una crònica, no s’esperava que estigués narrant un dels últims espetecs d’una indústria gairebé centenària, que havia arribat a ser la companyia líder del sector a Europa.

“Avui dia es fa difícil trobar informació sobre la gestió empresarial de la companyia”, confessa Josep Maria Espinet, professor de l’àrea de comercialització de la Universitat de Girona. Tot i així, la història d’aquesta fàbrica i de la ciutat de Girona són indestriables. “Grober va ser durant molt de temps la primera fàbrica de Girona: la que concentrava més treballadors i la que exportava a tots els continents”, apunta Josep Clara, un dels pocs historiadors que hi ha posat el nas. Des del 1890 fins al 2014, l’empresa va teixir una vida apassionant. Intentem resseguir-la fil per randa.

El 1888, Cristòfol Grober, un empresari italià de 22 anys, va visitar l’Exposició Universal de Barcelona. Buscava lloc per instal·lar-hi la primera fàbrica d’Espanya dedicada a la fabricació de cordons. Va sentir a parlar de Girona i va posar-hi fil a l’agulla.

L’any 1890, amb un soci francès i dos de catalans i un capital de 450.000 pessetes, va tallar la cinta a la primera nau al centre de Girona. El 27 d’octubre del 1895 ja n’inauguraven una altra, a Bescanó. El negoci els va funcionar bé i el 1901 ja donaven feina a 375 treballadors. Deu anys més tard ja tenien 1.100 empleats. “Aleshores, quan algú de Girona deia que treballava a la fàbrica tothom sabia que volia dir a la Grober”, recorda l’historiador Enric Mirambell al Diari de Girona.

Durant la Guerra Civil, però, la colossal fàbrica de Grober va ser cremada. Els socis van decidir no tirar la tovallola i reconstruir-la. El 1942 la nau tornava a bullir d’activitat, amb 1.696 obrers. El negoci anava com la seda i els seus productes s’exportaven arreu del món. Amb el pas dels anys, però, el panorama va canviar.

“El sector tèxtil es va transformar, la competència internacional va començar a créixer i van aparèixer problemes sindicals a l’empresa”, recorda Josep Maria Espinet. A més, amb el pas dels anys les instal·lacions havien anat quedant absorbides al bell mig de Girona. “L’explosió dels 70 va fer recordar el risc de tenir fàbriques així al mig de la ciutat”, explica l’expert. La propietat va decidir reduir la plantilla fins als 300 empleats i traslladar la producció íntegrament a Bescanó. La fàbrica de Girona es va enderrocar. Ara al seu lloc hi ha la plaça de la Constitució. El 2014 l’empresa, amb poc més de 80 treballadors, va entrar en liquidació.