Crec que aquest any la temporada nadalenca ha començat abans que mai. A l'octubre, els torrons i panettones (que ara ens mengem més que les neules per allò de la globalització) ja poblaven els lineals dels supermercats, i als carrers de Barcelona els llums estan instal·lats des de fa setmanes. Tots aquests indicis que l'època més màgica de l'any s'apropa m'han obligat a enfrontar-me un any més a preguntes ben difícils. Què farà la meva empresa per Nadal? Hem de fer regal? Quin? Sopar de Nadal? On?
Sóc una persona difícil d'encisar amb les receptes flower power dels recursos humans més moderniquis . No crec que una empresa hagi de ser una família, no m'agraden les fotos dels marits, xicots, gossets o criatures al despatx i no crec que els caps i els col·laboradors d'una empresa hagin de ser necessàriament amics.
Mai promouré la participació en una d'aquestes activitats ianquis de team building en què hagi de marcar el ritme d'un grup de rem ni demano cada cinc minuts l'opinió dels altres per prendre decisions que són de la meva responsabilitat. Crec en la jerarquia i la professionalitat i crec que la principal eina per a la motivació és un bon sou i una feina estimulant i que el respecte dels altres es guanya sent molt bo, treballant com el que més i sent estricte però just. Tot i això, persegueixo el mateix que qualsevol empresa: vull que el meu equip tingui un entorn agradable i que estigui motivat.
Tornant a les festes, el més important és que l'empresa sigui coherent: en el meu cas, una start-up amb pocs recursos, ha de fer un tancament d'any amb pocs recursos. Amic invisible handmade , dinar de germanor al restaurant de la porta del costat de l'oficina i benvingut 2013. No permetem que la febre consumista i romanticona ens faci donar missatges equivocats, perquè els nostres treballadors recordaran els nostres errors, com a mínim fins al dia de Reis.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora.
