‘WEARABLES’
JORDI SABATÉ

Google Glass: un mal producte per a una bona idea?

El cercador cancel·la el projecte Google Glass Explorer i tanca la seva botiga de venda d’ulleres interactives per la fluixa resposta comercial

Google Glass: un mal producte per a una bona idea? / EDMON DE HARO Zoom

“No em sorprèn: ja vaig dir el 2012, quan es va anunciar el projecte, que no entenia com tanta gent intel·ligent podia creure que la gent normal portaria aquestes ulleres”. Això ha declarat fa uns dies Phil Schiller, vicepresident de màrqueting d’Apple, respecte a la cancel·lació del programa Google Glass Explorer per part de Google. Sens dubte, ha sigut la notícia de la setmana, ja que s’ha acompanyat del tancament de la botiga on es venien les ulleres de realitat augmentada de Google en diferents models i colors. Els principals compradors eren els pocs desenvolupadors i curiosos que estaven disposats a pagar 1.500 dòlars (1.300 euros) per unitat. Ara bé, per la reacció general que s’ha vist aquests dies semblava que gairebé tothom estava a punt de comprar-se’n unes.

Schiller no és un personatge qualsevol; és l’home que ha sabut vendre al món productes com l’iPhone, l’iPad i l’iPod, entre d’altres, i se’l considera un dels apòstols de l’era Jobs. És a dir, dels més pròxims al gran geni ja desaparegut. No obstant, altres veus autoritzades creuen que potser el problema de les Google Glass no era l’invent en si mateix, sinó la manera com es van llançar a l’opinió pública. En aquest sentit, el periodista especialitzat Norberto Gallego opina al seu blog que potser Jobs sí que hauria donat el vistiplau a les Google Glass, però, per descomptat, hauria sabut oferir un producte rodó, acabat i llest per comercialitzar.

No és l'únic que pensa que les Google Glass són una bona idea mal executada. L’analista Enrique Dans va declarar, després de passar una setmana utilitzant el dispositiu, que les ulleres fascinaven en les primeres hores però s’acabaven convertint en un malson. “Un prototip massa prototip” és com les va definir Dans, que assegurava al seu blog que el problema era de mala experiència d’ús, però no de la idea en si.

Altres veus giren el dit acusador cap als grans analistes que van aplaudir Serguei Brin quan promocionava el dispositiu als quatre vents. En la seva opinió, professionals de la talla de Walt Mossberg, director de la revista digital AllThingsD, haurien hagut de ser sincers amb el cofundador de Google en lloc d’ajudar-lo a presentar un producte inacabat en tots els sentits com si fos la nova revolució després de l’iPhone.

Sigui com sigui, la veritat és que quan Serguei Brin va aparèixer per primera vegada amb les Google Glass posades per promocionar-les, el conjunt de l’opinió pública es va deixar seduir. Al principi sí que semblava que aquell objecte podia canviar la manera que tenim de veure el món, fins al punt que de seguida van començar a sorgir les primeres polèmiques al voltant dels perills que l’ús de les Google Glass podria comportar en el futur, començant per la privacitat dels que són vistos amb les ulleres i acabant amb la seguretat del mateix usuari que les du posades, ja que les seves coordenades de posició estarien en tot moment exposades a hackers, terroristes i governs sense ètica.

Ara, després d’unes vendes pobres i del desinterès general dels desenvolupadors per crear aplicacions -Twitter va anul·lar la seva a l’octubre-, Google tanca el projecte i la botiga i deriva futuribles desenvolupaments a un departament independent, Glass at Work, que dirigeix Tony Fadell. Ell és l’inventor del termòstat intel·ligent Nest (que Google va comprar l’any passat) i abans va ser dissenyador a Apple, on va ser a l’equip que va crear l’iPod. Potser a Google pensen que si algú pot fer alguna cosa amb les ulleres, probablement deu ser ell. ¿Una mena d’última oportunitat? No queda clar, encara que des de la companyia asseguren que la dràstica decisió de retirar el producte només ha sigut una reorientació estratègica.

De tota manera, la realitat sembla que porta la contrària a la decisió de Google de tancar el projecte, ja que la seva mera existència ha accelerat la innovació d’altres empreses en aquest camp i ha generat tot un sector amb models comercials a la venda: des de dispositius modulars de Sony que s’adapten a unes lents normals fins a models de la companyia italiana Luxottica, líder mundial de les ulleres de disseny i esportives. Fins i tot una companyia espanyola, WeON, ha proposat el seu model WeON Glasses entre lloances dels principals mitjans internacionals especialitzats.