Empreses 12/01/2014

Gironès: Una petita capital econòmica per al nord del país

Amb un alt pes del sector serveis, la comarca, impulsada per Girona, capital de província, explota les seves fortaleses socioeconòmiques i de transport per a l'atracció d'activitats econòmiques

Christian De Angelis
3 min
Gironès: Una petita capital econòmica per al nord del país

Amb una població de prop de 180.200 habitants -més baixa que la de Sabadell o Terrassa-, la comarca del Gironès té una economia marcada per reunir també la capitalitat de la província de Girona. Aquest fet queda en evidència, per exemple, en l'alt pes del sector serveis en l'economia de la comarca, del 76,1% del valor afegit brut, la tercera taxa més alta després de la Vall d'Aran i el Barcelonès.

"Girona és la ciutat referent del nord de Catalunya, juntament amb Figueres, i s'ha decantat molt cap als serveis, amb una desaparició força important de la indústria, que havia activat l'economia durant 150 anys". Així ho explica el catedràtic d'economia aplicada Josep Anguera, professor de la Universitat de Girona, que descriu la demarcació com una "terra de pas" (amb una posició estratègica en la Via Augusta romana) i que considera que "la proximitat amb el nord dels Pirineus i la metròpoli que hi ha a sota pot ser una amenaça, però també una oportunitat".

Petroli i carn

La filial espanyola de la francesa Dyneff, especialitzada en la distribució de carburant, és la primera empresa de la comarca per volum de facturació. Dyneff forma part del grup Rompetrol, amb seu a Amsterdam, que a la vegada forma part de KazMunayGaz, grup petrolífer del Kazakhstan.

Dues empreses del sector carni, Càrniques Juià i Càrniques Celrà, amb seu als municipis de Juià i Celrà, completen la llista de les companyies més grans de la comarca, entre les quals també destaquen Construcciones Rubau, especialitzada en obra civil, edificació i concessionària; la paperera Manipulados del Ter, i el grup de recursos humans i treball temporal Eurofirms.

En la seva condició de ciutat de referència d'una àmplia regió geogràfica, el sistema bancari espanyol ha generat primer una sobrepoblació de les entitats bancàries a Girona, que va donar pas posteriorment a una sobreexposició del procés de consolidació d'entitats, amb nombrosos tancaments. La integració de Caixa de Girona a La Caixa és l'exemple més clar d'aquest fenomen.

Turisme

Pel professor de la Universitat de Girona, el turisme és un altre exponent destacat de l'important sector serveis del Gironès.

"Molta gent que va a la Costa Brava destina mig dia a visitar Girona, que és un gran atractiu, i a més hi ha la universitat i el parc tecnològic, que és un motor d'intercanvi amb moltes altres parts del món", afirma Anguera.

Amb una capacitat hotelera de 2.946 places a la comarca, la seva capital guanya pes com a destí de congressos a l'Auditori i el palau firal, tal com destaca el catedràtic d'economia aplicada, que també subratlla la fortalesa de la ciutat com a capital cultural.

L'any 2012 el producte interior brut (PIB) de la comarca va caure un 1,27% en relació a l'any anterior, en línia amb la caiguda de l'1,36% del conjunt del PIB català, segons l' Informe econòmic comarcal de Catalunya Caixa 2013. Als serveis la caiguda va ser de l'1%, enfront del 7,7% de descens de l'aportació del sector primari i la baixada del 5% en la construcció. La indústria, en canvi, va créixer un 0,8%.

Connexió exterior

Com una de les demarcacions amb una millor connexió en els transports, especialment amb el desenvolupament del tren d'alta velocitat, el Gironès compta amb altres atractius per a l'activitat econòmica, entre els quals hi ha l'alt nivell de renda, la joventut de la població (amb l'edat mitjana més baixa de Catalunya) i el seu bon nivell formatiu.

"Ara Barcelona és més a prop que mai", destaca Anguera i, tot i que això "facilita que la gent de Girona vagi a treballar a Barcelona, algunes empreses comencen a veure Girona com una alternativa per instal·lar-s'hi".

Un altre actiu per al futur econòmic del Gironès és l'aeroport de Vilobí d'Onyar, a la comarca de la Selva, que, segons Anguera, ha suposat "un cop definitiu per a les relacions internacionals". Les connexions a baix preu amb tot Europa establertes per la companyia irlandesa Ryanair, segons el professor de la Universitat de Girona, han "animat" el comerç exterior.

"L'aeroport s'ha explotat pel turisme, però ara s'ha de poder compensar, no amb milers de viatgers, sinó amb tècnics, empresaris, gent del sector de la cultura, la ciència i la universitat".

stats