GARRAF: de força industrial a segona residència

Amb només sis municipis, d’un total de gairebé 950 a tot Catalunya, el Garraf és la segona comarca més petita de la comunitat autònoma. A més, dels seus 185,1 quilòmetres quadrats de superfície, bona part de l’extensió de la comarca està ocupada pel Parc Natural del Garraf, que la comarca comparteix amb el Baix Llobregat i l’Alt Penedès.

El Garraf, un nom d’origen àrab, és una de les quatre comarques en què va quedar dividit el Penedès en la divisió comarcal del 1936 i, per això, també es coneix com el Penedès Marítim o Marina del Penedès.

Tot i la separació natural del massís del Garraf, la proximitat de la comarca amb la primera corona de l’àrea metropolitana de Barcelona resulta determinant en l’economia comarcal, que en les últimes dècades ha perdut pistonada en la indústria per guanyar-la en el sector serveis, fonamentalment el turisme.

Malgrat les problemàtiques connexions (cares en el cas de les autopistes i de baixa fiabilitat en el tren), la comarca és, per una banda, un pol de segones residències i turisme, tant local com internacional, com una zona dormitori de milers de ciutadans que viuen a Sitges, Vilanova i la Geltrú o Sant Pere de Ribes i treballen al Barcelonès o el Baix Llobregat.

De la indústria al totxo

Aixecada el 1902, la fàbrica de Pirelli a Vilanova i la Geltrú, especialitzada en fabricació de cables elèctrics, va ser durant més de 100 anys la punta de llança de la indústria de la comarca. El 2005 va ser transferida a un altre grup italià, Prysmian, que manté al municipi barceloní el centre d’excel·lència dels cables anomenats OPGW.

La filial de Prysmian a Espanya és encara avui l’empresa més important de la comarca, seguida per Componentes Vilanova, que pertany al grup CIE Automotive. Una altra empresa de components d’automoció, la multinacional alemanya Mahle, també té una planta de producció a Vilanova i la Geltrú, que constitueix la tercera empresa més important de la comarca. La indústria, però, només genera avui en dia el 19,3% del PIB de la comarca, enfront al 21,1% de participació d’aquest sector en el conjunt de Catalunya.

Tal com recorda Amadeu Pujol, delegat de la Cambra de Comerç de Barcelona al Garraf, la comarca no destaca actualment per la seva aposta industrial, sinó per les activitats de serveis, residencial, oci, turisme i cultura. “Com que s’hi viu bé -resumeix- es van construir moltes cases i instal·lacions turístiques, i això ha fet que la crisi de la construcció hagi colpejat la comarca amb uns efectes molt negatius”. El 2012 la construcció encara generava l’11,4% del PIB comarcal, per sobre del 8,4% de participació en el conjunt de l’economia catalana.

Un exemple de la transformació de l’economia comarcal, des de la indústria tradicional a la construcció és l’acord subscrit el 2000 per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i Pirelli per tirar endavant el projecte urbanístic Pirelli-Mar, amb l’edificació d’un miler d’habitatges, serveis i un hotel.

Turisme

Pujol destaca l’oferta turística “d’alt nivell” de poblacions com Sitges, que atreu tant turisme familiar com d’oci i de congressos. La planta hotelera de la comarca està formada per 63 establiments, amb un total de 5.400 llits, als quals se sumen sis càmpings amb capacitat per a 8.500 places. “L’oferta està bastant equilibrada i, tot i que els càmpings s’han desprestigiat, la comarca disposa d’instal·lacions reconegudes a escala internacional i arriben rulots de 200.000 euros, que no tenen res a veure amb el campista tradicional”, comenta Pujol.

Més enllà de Sitges, poblacions com Vilanova i la Geltrú ara aposten més pel turisme, obrint més la ciutat al mar, explica Pujol, que destaca també l’oferta gastronòmica de la demarcació.

Infraestructures

Les infraestructures, segons el tècnic de la Cambra, “continuen sent un factor de competitivitat negatiu per l’alt cost de l’autopista”, amb un peatge de 6,50 euros per un trajecte fins a Barcelona. Pel que fa al tren, la línia R2 de Rodalies destaca per les seves incidències. “Renfe no va fer les inversions que tocaven en una de les línies amb més usuaris”, diu Pujol. Tot i això, l’obertura el 2011 de l’autovia C-15, que uneix Vilanova i la Geltrú i Manresa en l’anomenat Eix Diagonal, ha millorat la connectivitat de la comarca.