Francesc Tarré: “Jo no hauria matat el calb de la Loteria Nacional”

Amb poc més d’un any de vida, Vainilla s’ha situat en el punt de mira gràcies a campanyes com la del Tricentenari i la Grossa de Cap d’Any. L’administració pública és l’aparador perfecte per a una agència que comença?

La Grossa ens ha donat molta visibilitat i ens la continua donant. Ho notes de seguida perquè l’endemà de llançar la campanya ja hi ha gent que te’n parla. No sabria dir-te si és el nostre client més important, però sí el que ens ha donat més notorietat. L’administració és un dels nostres principals clients. La llei els obliga a convocar concursos per a aquesta mena de campanyes. Per tant, la nostra entrada per aquí és més ràpida. Però la intenció és créixer amb altres clients. Ara bé, és molt difícil que empreses consolidades s’obrin a equips que acaben de començar.

En el cas de la Grossa, us esperàveu l’èxit que ha tingut?

Jo crec que sí. No només perquè la idea del capgròs és molt bèstia, sinó perquè té un recorregut en el temps brutal. És difícil trobar una marca que neixi de zero i que té una injecció d’inversió al darrere. Normalment, les marques que ens vénen per fer el llançament no tenen els recursos d’una loteria de l’administració catalana. El desig de qualsevol publicista és crear una marca de zero amb aquestes condicions.

Abans vostè havia treballat en grans agències. Per què va decidir deixar-ho tot i muntar-ne una de pròpia?

El model d’agència tradicional està obsolet. Vaig començar a imaginar-me en quin format d’agència estaria a gust després d’anys treballant en multinacionals. En les altres agències tenia una funció més representativa, sempre més pendent del compte de resultats, de gestionar equips de treball, que no pas d’estar a la cuina pensant idees i estratègies. Aquí puc notar el pols dels meus clients. És per això que vaig vendre’m les accions de Dayax, la meva anterior companyia, i vaig posar en marxa Vainilla. Tinc un soci que és el meu germà, però és un projecte que lidero jo i no vull tenir més socis, ni ara ni més endavant.

Per què estan obsoletes les agències tradicionals?

Són grans estructures amb moltes jerarquies i equips, i la relació amb el client s’acaba perdent. A la nostra agència som sis i està dimensionada perquè hi acabin treballant una desena de professionals. El nostre format funciona en la mesura que se’n preservi la mida i el nostre principal mercat és en les marques d’àmbit nacional. Amb aquest equip podem portar qualsevol tipus de client, exceptuant el sector de l’automòbil, que contínuament genera fullets, catàlegs, marxandatge... Tampoc podem treballar per a grups com Nestlé o Danone perquè ells ho fan amb agències internacionals. Però cada cop hi ha més clients que, pel seu perfil, només necessiten un espot i una gràfica, i aquí és on entrem nosaltres.

Tornant a la Grossa, es tracta d’un personatge amb data de caducitat? El calb de la Loteria Nacional sí que en tenia...

Prescindir del calb de la Loteria Nacional va ser un error estratègic. No s’emet des del 2006 i, pel record que en tenim, sembla que fa quatre dies que va deixar de formar part de la publicitat. Això pot passar perquè es decideix un canvi d’agència o pel criteri d’un anunciant. Devien tenir les seves raons, però va ser ridícul matar el calb. Donava una personalitat brutal a la marca. Jo no l’hauria matat.