Empreses 08/07/2012

Fons d'estabilitat europeus i bancs

Jordi Fabregat
1 min

Ja sabem que la banca espanyola rebrà una ajuda d'uns 70.000 milions d'euros per capitalitzar les entitats amb més problemes de solvència. Encara no sabem qui ens deixarà aquests diners ni en quines condicions.

El tema és important perquè, si passen a través del FROB, entitat pública, això farà augmentar el deute públic espanyol, mentre que si el préstec es fa directament als bancs, no afectarà els comptes de l'Estat.

També és important qui ens els deixa, si és l'"antic" Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) o bé el nou Mecanisme Europeu d'Estabilitat (Mede).

El primer es va crear el 2010 i el seu venciment previst és el 2013. El segon ha de substituir el primer i es va crear el 2011. La diferència que ens interessa més és que, en el segon, els préstecs que dóna són preferents, com els de l'FMI, enfront dels altres creditors.

Això perjudica els que actualment tenen deute, ja que els col·locaria en desavantatge si es produís una suspensió de pagaments respecte del nou deute.

Aquest Mede té una potència de concessió de crèdits de 700.000 milions d'euros, dels quals 80.000 els han de dipositar els països en forma de capital i la resta s'estructurarà en forma de deute que es col·locarà al mercat, assegurant-ne les condicions que permetin que les agències li atorguin la qualificació màxima d'AAA.

És destacable que en aquest fons les decisions no es prendran per unanimitat, sinó per majoria qualificada.

stats