Quan veus les dues temporades de Narcos i després presencies la crisi del PSOE no pots evitar pensar en el lideratge. Sentint els grans capos de la nostra economia parlant de líders, moltes vegades penses que tot és una gran mentida, un invent que fan alguns empresaris per donar-se importància. Després veus el terrenal joc de fidelitats de la colla de Pablo Escobar o de Pedro Sánchez i penses, en canvi, que això del lideratge sí que existeix.
Bé, diré que després de pensar-hi molt he arribat a la conclusió que sóc agnòstica, però al contrari del que em passa amb la religió, en aquest assumpte no actuo com si no cregués. És a dir, sense saber si existeix el lideratge en el món empresarial, intento exercir-lo.
I què hem de fer els líders? Repassaré la meva llista de deures. Treballar més que ningú: check. Ser la professional més experimentada a l’equip: check. Assumir totes les responsabilitats: check. Intentar motivar el personal: check. Envoltar-me de persones vàlides: check. Fer una arenga a la tropa, de vegades: check. Assassinar els infidels: no check, però sí que acomiado algú de tant en tant.
Bé, com veieu, segueixo les instruccions però em falta alguna cosa en què he estat treballant els últims anys. Demà presento a l’equip un projecte que m’ajudarà a fer que la meva imatge de líder guanyi punts en el mercat: presentaré la meva visió.
Què volem ser de grans? Què busca l’empresa de nosaltres? Una bona líder ha de ser la que doni les respostes a aquestes preguntes, i no pot fer-ho sense una gran ambició. Amics, demà explicaré al meu equip com planejo que ens mengem el món.
Si em surt com a Pedro Sánchez, algú m’apunyalarà per l’esquena. Si vaig per la via Pablo Escobar, potser hauré de contractar algun sicari. Però si tothom em segueix, ja podeu tremolar, petits padawans.
