La qualitat d’un professional és una variable que sovint és difícil de determinar. ¿Quan podem dir que un treballador o un altre és bo per a la nostra empresa?
Òbviament hi ha aspectes intangibles transversals en qualsevol ocupació, com l’honestedat, el compromís o l’educació. Però, a més d’això, hi ha múltiples aspectes que varien segons el tipus d’ocupació i de persona. En alguns casos, per sort o per desgràcia per al treballador, posar números al resultat de la feina és més fàcil: l’exemple més clar és el dels comercials. Un amic director comercial em va descriure fa poc el venedor perfecte: “Que vengui i que no creï problemes”. Quina raó que tenia!
La Miriam estava a l’atur quan va respondre a l’oferta de feina de comercial de la meva empresa, per a la qual vaig entrevistar tres persones. Em va fer bona espina i vaig oferir-li un acord: un sou fix decreixent en els tres primers mesos i un variable generós. Aquesta fórmula em permetria, pensava, tenir cert marge per avaluar la seva qualitat professional i a partir del termòmetre de les vendes, i els problemes, poder-li fer, més endavant, una oferta en la qual hi hagués més seguretat i menys incentiu.
Resultat? Primer mes, amb fix alt, la Miriam va treballar amb més ganes que criteri, generant no poca feina per a una servidora i els meus companys. Vendes zero, i problemes també.
El segon mes el fix va baixar una mica, i el tercer una mica més, però van començar a arribar petites vendes. Tot i que la Miriam no semblava contenta, jo pensava que amb una mica de sort podria completar amb el fix i el variable una bona retribució.
Arribat el dia 90, la Miriam em va dir: “Estic molt bé aquí, però amb una retribució així [referint-se a la baixada corresponent al quart mes] no puc viure”.
En definitiva, la treballadora va marxar pensant que actuava per al seu benefici personal a causa d’unes condicions inacceptables, però per a mi són tres mesos perduts.
