Fanals verds per il·luminar sense endollar-se a la xarxa elèctrica

FINS ARA HI HAVIA FANALS solars i també, en llocs on fa molt vent, fanals eòlics. Però el que no s’havia fet és ajuntar els dos sistemes renovables per fer un tipus de fanal que permet il·luminar la via pública sense endollar-los a la xarxa elèctrica. Ho ha fet l’empresa catalana Eolgreen amb l’ajuda de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Si no bufés gens de vent i no fes gens de sol, el fanal continuaria il·luminant durant sis dies”, explica l’investigador del departament d’enginyeria elèctrica de la UPC, el professor Ramon Bargalló. Darrere del producte hi ha gairebé cinc anys de feina en investigació i desenvolupament. El projecte es va iniciar el gener de l’any 2010 i no va estar enllestit fins avançat l’any 2014.

La clau està en la innovació que té el fanal, en el qual l’empresa ha invertit gairebé un milió d’euros per desenvolupar-lo. Un aspecte bàsic són els materials, entre ells el grafè, i els mecanismes. Habitualment un fanal eòlic necessita un vent de 2,5 metres per segon per començar a generar energia. El que ha fet Eolgreen ja comença a generar-ne amb 1,5 metres per segon. A la turbina 40 pols (imants) permeten començar a generar electricitat a deu revolucions per minut. Però per seguretat si el vent supera els 100 quilòmetres per hora es desconnecta.

Juntament amb la turbina que gira per l’acció del vent hi ha unes plaques solars que també capten energia. Amb les tecnologies actuals, diu Bargalló, tampoc cal que faci gaire sol. Al final, s’aconsegueix una intensitat d’il·luminació d’entre 3.000 i 4.500 lúmens, segons el model, que equival a la il·luminació d’un fanal tradicional. La tensió del sistema és de 24 volts i pot generar fins a 400 watts de potència amb un avantatge no només econòmic, sinó també ambiental, perquè les emissions de CO són nul·les.

El fanal duu una lluminària de leds, que fa tanta llum com un fanal normal però amb menys consum, i una bateria on s’acumula l’electricitat que genera el sistema. A més, es poden plantar en qualsevol lloc, perquè no cal tenir la xarxa elèctrica a prop. I un altre avantatge és que els fanals es poden gestionar a distància per ràdio. La informació que transmeten permet saber quanta energia generen o l’estat de càrrega de la bateria. Bargalló apunta que, a més, al fanal s’hi poden afegir altres gadgets, com una càmera, un senyal il·luminat o un radar, ja que genera prou energia per fer-los funcionar.

Eolgreen preveu produir el 2015 unes 700 unitats d’aquests fanals. Per això està tancant acords amb l’autoritat portuària de Huelva i ajuntaments catalans com el de Girona, Sant Boi i fins i tot el de Barcelona, i altres d’Andalusia.

L’interès dels ajuntaments és lògic. El director general d’Eolgreen, Carlos Rossell, diu que en la instal·lació d’un fanal tradicional s’han de tenir en compte molts aspectes, com el tipus de lluminària, els bàculs, l’obra civil, la xarxa elèctrica i altres. Per comparar costos agafa l’exemple de la renovació que es va fer per canviar tota la il·luminació del passeig de la Bonanova de Barcelona, que va acabar costant 9.600 euros per fanal. Segons diu, amb el seu producte l’estalvi hauria sigut del 22% amb la diferència, a més que després no hi ha consum elèctric i l’estalvi s’allarga amb els anys. Rossell tenia clar un altre aspecte: el seu producte havia de ser català. Per això el disseny, el desenvolupament i la fabricació es fan aquí i s’ha anat a la UPC per fer la transferència tecnològica.

La companyia té moltes esperances posades en aquest producte. Fins i tot ofereix als ajuntaments el finançament amb rènting dels fanals. Una fórmula que permet amortitzar la inversió en cinc anys amb quotes de 165 euros més IVA per unitat. Rossell espera fabricar unes 700 unitats sota demanda el 2015, que permetran a la companyia fer un salt. Segons les seves previsions, Eolgreen podria passar de facturar 1.200.000 euros l’any 2014 a uns cinc milions d’euros aquest any.