Europastry vol seguir sent forner, però a l’ombra

Europastry deixarà d’estar de cara al públic i aposta per ser el fabricant i repartidor anònim (però omnipresent) de pa i brioixeria congelada. La seva marca ara serà invisible per al consumidor excepte per als paladars més desperts que detectin els milers de forns de pa on ja poden trobar-se avui els seus productes. La multinacional catalana, propietat de la família Gallés, ha tancat aquesta setmana la venda de les seves cadenes de forns de pa El Molí Vell, SantaGloria i L’Obrador al fons de capital risc madrileny Nazca. Més enllà de l’import de la transacció, que no s’ha fet públic, l’operació respon a la voluntat d’Europastry de “concentrar esforços i inversions a créixer en el seu negoci principal, que és la producció”, com analitza Miquel Lladó, professor de l’Iese. El cert és que Europastry es treu de sobre un problema: la incomoditat que suposava ser jutge i part al sector. Els seus forns de pa propis i franquiciats competien a peu de carrer amb d’altres que també venien els seus productes, un conflicte que el mateix president d’Europastry, Jordi Gallés, va reconèixer que es volia evitar.

La situació recorda la que han viscut altres companyies en el passat. El gegant Pepsico va passar una situació similar: era propietària de les cadenes Kentucky Fried Chicken, Pizza Hut i Taco Bell. El que en un principi era una via garantida de sortida per als seus refrescos va acabar sent un problema perquè el seu màxim competidor, Coca-Cola, alertava a cadenes com McDonald’s i Burger King que comprar Pepsi era alimentar la competència. Finalment Pepsico va acabar creant una empresa independent per a la restauració.

El negoci minorista d’Europastry estava en plena reorientació. La divisió de forns de pa havia arribat a facturar uns 40 milions d’euros el 2010, però ara s’havien reduït a la meitat perquè la marca El Molí Vell havia retallat dràsticament la xarxa d’establiments, segons assenyalen fonts del sector. Del centenar de forns d’El Molí Vell n’han sobreviscut una vintena, mentre que Europastry ha apostat els últims tres anys per crear noves marques -com SantaGloria- que combinen forn de pa i cafeteria i es basen en el model de franquícia que impera en el sector. Una tercera marca, encara més jove i de concepte similar, és L’Obrador, que actualment té cinc punts de venda.

El negoci que Europastry ha venut a Nazca factura 15 milions d’euros i inclou les tres ensenyes de forns, però tot indica que Nazca vol potenciar sobretot SantaGloria per expandir-la arreu de l’Estat. SantaGloria ha crescut ràpidament i en tres anys ja té 26 establiments en marxa i representa la meitat de tots els forns de pa traspassats al fons madrileny, que els gestionarà des de la plataforma FoodBox, creada amb tres inversors individuals que provenen del negoci de la restauració.

La venda a Nazca arriba en un moment d’efervescència en el sector del pa, com recorda el professor Lladó. Fa poques setmanes el fons Corpfin va adquirir una altra cadena catalana, El Fornet. La saturació de fleques és un fet. “Abans la gent a l’atur muntava un bar i ara munten un forn de pa”, assegura. Però Lladó assegura que mantenir una xarxa d’establiments implica una inversió constant per mantenir instal·lacions, introduir nous productes i fer promocions per lluitar amb la competència.

“És molt possible que Europastry hagi decidit finalment que no és estratègic i que la seva inversió s’ha de concentrar a créixer com a gegant de les masses congelades”, afegeix Miquel Lladó. Darrere de la proliferació de fleques, aquesta indústria ja ha colonitzat el 40% del mercat a Espanya, segons la patronal Asemac. I Europastry, pionera, ocupa el lideratge de vendes. Competeix amb el grup valencià Panstar (de la família Martínez, creadors dels Sobaos, ara en mans de Bimbo) i amb els navarresos Panasa (propietat d’Artá Capital, de la família March).