Està fonamentada la por que genera la fuga de capitals?

Capital outflows és el terme anglès utilitzat pel Fons Monetari Internacional per parlar de la sortida de capitals de les economies perifèriques de la zona euro (Itàlia i Espanya) cap al centre d'Europa (sovint Alemanya). Segons explica l'organisme en el seu últim butlletí sobre estabilitat financera global, publicat aquesta setmana, la crisi econòmica ha fet que part dels diners busquin a la zona euro places més segures per a dipòsits i per a la compra de bons. En el cas d'Espanya, això ha significat que 296.000 milions d'euros volessin cap a altres països entre el juliol del 2011 i el juny del 2012.

L'FMI creu que el cost del deute espanyol està sobredimensionat, enfront d'uns tipus d'interès històricament baixos dels països centreeuropeus, però alhora alerta de les conseqüències que pot tenir aquesta escalada de la fuga de capitals: "Si els inversors estrangers continuen reduint la seva exposició, diversos governs [de la perifèria] podrien tenir seriosos problemes de finançament durant els pròxims mesos".

¿Es pot dir que hi ha una estampida per treure capitals d'Espanya? I, sobretot, ¿quines conseqüències pràctiques té això per a la sostenibilitat de l'economia espanyola? Eduardo Martínez Abascal, professor de l'Iese, rebaixa les alarmes: la dada aportada per l'FMI sobre la sortida de capitals "serveix per veure el nivell de confiança dels estrangers en l'economia espanyola, però ens preocupa més des del punt de vista psicològic que pel seu efecte real".

La important xifra de capital perdut, 296.000 milions d'euros en només dotze mesos, representa el 27% del PIB espanyol. Però aquesta comparació pot ser capciosa: "El PIB és en una economia el que per a una persona és el salari, i els actius a les seves propietats; per això, no és adequat relacionar la sortida de capital amb el PIB", explica el professor de l'Iese.

D'altra banda, Martínez Abascal recorda que la gran majoria dels depositants i els tenidors de deute a Espanya són espanyols. Segons recorda, al maig els estrangers només acumulaven 430.000 milions d'euros mentre que el total del deute (tant públic com privat) de l'economia espanyola és de 3.526.000 milions d'euros. És a dir, que únicament un 12% del deute espanyol està en mans estrangeres.

Segons sosté aquest expert, és exagerat parlar d'una fuga de capitals, malgrat que aquestes dades hagin generat "molt soroll". "La majoria del passiu i dels dipòsits està en mans d'espanyols -recorda- i només han marxat depositants de fora, com bancs d'inversió, hedge founds , etcètera", comenta.

També és cert que l'opinió d'aquest tipus d'entitats ha contribuït a crear una situació de més desconfiança sobre l'economia espanyola. "El conjunt de notícies negatives, reals o exagerades, més la situació econòmica deteriorada, fa que al final la gent comenci a treure els seus diners perquè s'espanten o perquè els fan falta", explica.

El paper del BCE

Deixant de banda el risc de psicosi sobre la fuga de capitals, el fet que es tanqui l'aixeta del capital estranger té una solució molt clara, segons Martínez Abascal: "Has de buscar en una altra banda". És a dir, en les emissions de deute del Banc Central Europeu.

La implantació de la taxa Tobin, que aviat ja serà una realitat, ja compta amb l'acord d'onze dels disset països de la zona euro, incloent-hi Espanya. Aquest impost no afectaria, segons Martínez Abascal, aquesta sortida de capitals. Però, tot i això, pot ser positiu per frenar els atacs al deute espanyol. "Els interessos pel deute, la prima de risc, està fixada per una fortíssima especulació als mercats financers internacionals", comenta.

Per això, l'impost sobre les transaccions financeres aplicat de manera general a escala internacional permetria frenar l'enorme moviment que té el deute espanyol en els mercats i limitar així els atacs al deute espanyol. "La volem", sentencia.