MERCATS FINANCERS
Empreses 06/03/2016

Espies contra les noves preferents

La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) comprovarà la comercialització de productes financers amb compradors anònims

-x. G.
3 min
Espies contra  les noves  preferents

Tot té una lliçó, i en principi sembla que la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l’organisme que supervisa els mercats de capitals, ha après alguna cosa de la crisi i les males pràctiques, com ara la venda de participacions preferents de les antigues caixes, que es van vendre a petits inversors que no sabien gaire què compraven o, fins i tot, van ser enganyats, segons han reconegut diverses sentències. Ara la CNMV ha explicat la seva estratègia per al 2016. I després de les moltes crítiques que ha rebut l’organisme que presideix Elvira Rodríguez per la seva passivitat davant casos com el de les preferents, el canvi d’actitud serà ben visible.

L’estratègia passa per un fenomen ben conegut en el món del comerç, però insòlit en els mercats de capitals: s’utilitzaran experts externs per comprovar la comercialització de productes financers i també el que se’n diu mistery shopping. Traduït en llenguatge planer, espies.

Això vol dir que persones contractades per la CNMV o pels seus col·laboradors externs aniran a veure els operadors que venen productes financers fent-se passar per clients normals, per veure si donen explicacions suficients i adequades al possible inversor. La informació que es facilita al client serà clau, segons la mateixa Elvira Rodríguez: “Cadascun pot assumir el risc que vulgui però, com a mínim, ha de saber a què s’enfronta”.

Aquests espies, amb la seva feina, completaran una altra de les mesures que acaba d’entrar en vigor: el semàfor de risc. Cada producte financer ha d’anar senyalitzat amb el risc amb un codi de colors i una escala del 0 al 6. Aquest codi l’han d’introduir els comercialitzadors en el producte i incloure’l en la informació que es dóna al possible client abans que el compri. Així, dipòsits, bons, accions, assegurances i plans d’inversió aniran senyalitzats, però no els fons d’inversió ni el deute públic espanyol, de les comunitats i dels estats membres de la Unió Europea.

Però, com que el món real sempre s’avança a la llei, la CNMV ja pensa que, a més de supervisar, haurà de castigar les males pràctiques. Per això vol modificar el règim sancionador que preveu la llei del mercat de valors amb la intenció de poder imposar multes més altes a qui no ho faci bé. També es desenvoluparà una nova eina informàtica per investigar els possibles casos d’ús d’informació privilegiada. Un altre dels objectius de l’organisme és avançar en la convergència europea en la supervisió dels mercats, cosa que té lògica, perquè en mercats globals calen supervisors globals. La CNMV té ara la presidència del comitè per la convergència en la supervisió (ESMA, per les seves sigles en anglès), que s’ha reforçat per coordinar la implantació de la normativa de manera homogènia, evitar els arbitratges de supervisió entre els diferents estats i detectar les àrees en què cal més integració.

L’economia col·laborativa també entrarà en el radar de la CNMV. Han aparegut nous actors en el mercat i moltes start-ups, que uneixen la tecnologia financera amb els principis col·laboratius. Crowlending, crowfunding i altres conceptes han entrat amb força en el mercat financer i cada cop prenen més força, i per això l’organisme supervisor vol tenir controlades aquestes plataformes per evitar ensopegades que posin en perill els diners dels estalviadors.

Que de les experiències se n’aprèn ho ha reconegut la presidenta de la CNMV, que ara posa com a exemple el cas en què l’organisme ha sortit més ben parat, la crisi de Banco Madrid. “S’ha resolt amb èxit”, diu Rodríguez, i per això utilitzarà aquesta experiència per afrontar noves crisis.

stats