Espanya desfà el camí cap a la convergència fiscal europea

¿És raonable que en un entorn d'intensa crisi de finançament de les administracions públiques la pressió fiscal del país caigui? Això és, exactament, el que ha passat en els últims anys a l'estat espanyol, com ha fet públic aquesta setmana l'oficina estadística de la Unió Europea, l'Eurostat.

Entre el 2007 i el 2011, la relació entre la recaptació global d'impostos (incloent-hi cotitzacions socials) de les administracions públiques i el producte interior brut (PIB) va passar a Espanya del 38% al 32,4%. Aquest nivell situa Espanya en la franja baixa dels països de la UE en pressió fiscal i allunya el país de la mitjana comunitària: si el 2007 la distància amb la mitjana era de 2,6 punts, el 2011 aquesta diferència es va engrandir fins als 7,6 punts percentuals.

L'any 2011 només dos països de la zona euro van registrar una pressió fiscal inferior a l'espanyola: Irlanda, que s'ha sacrificat per atreure inversions amb impostos baixos (especialment per a les societats), amb un 30,4% sobre el PIB, i Eslovàquia, amb un 28,8%.

Allunyats de la UE

L'evolució entre el 2007 i el 2011 fa que Espanya desfaci el camí de convergència amb la UE que es va emprendre a partir del 2003. Aleshores la pressió fiscal espanyola era de 5,4 punts inferior a l'europea, amb una taxa de recaptació equivalent al 34,7% del PIB. Les estadístiques no recullen, però, els últims processos d'augment d'impostos i d'eliminació de desgravacions, com el nou tipus d'IVA (en vigor des del setembre).

Valentí Pich, president del Consell General d'Economistes d'Espanya, matisa la lectura de les xifres amb un exemple il·lustratiu: "S'ha de diferenciar entre pressió fiscal i esforç fiscal. Si algú té 100 euros i en paga 50 i algú altre té 80 euros i en paga 40, la pressió fiscal dels dos és del 50%, però al final a l'un li queden 50 euros i a l'altre, 40". Pich explica: "Hi ha d'haver relació entre la renda i l'esforç fiscal que facis". Resulta raonable, doncs, que en una economia en recessió, la pressió fiscal també hi estigui.

Tenint en compte els termes absoluts, del 2007 al 2011 la recaptació via impostos i cotitzacions socials va baixar a Espanya un 13,7%, fins als 345.021 milions d'euros, enfront de la pujada del 0,64% en el conjunt dels països de la UE. Pel que fa al PIB, segons les estadístiques del Banc Mundial, a Espanya es va passar dels 1.441 milions de dòlars el 2007 als 1.491 milions de dòlars el 2011, però després d'una davallada que va portar la renda espanyola als 1.383 milions de dòlars el 2010 .

Devaluació interna

A més, Valentí Pich inscriu l'evolució de la recaptació impositiva en el procés de devaluació interna en què es troba embarcada l'economia espanyola. "Desgraciadament -afirma Pich-, hem d'abaixar els costos de producció, almenys a curt termini", cosa que implica un descens dels salaris, una baixada en les despeses dels serveis socials i, també, una moderació en la política impositiva. "No ha de ser el nostre únic factor de competitivitat, però sí que ha de ser d'aquests factors", aclareix l'economista.

Pich subscriu la necessitat de fer apostes per garantir la competitivitat econòmica a llarg termini, com ara l'educació. I afegeix: "Però desafortunadament només podem fer això: abaixar honoraris, renunciar als millors serveis socials i contenir els impostos".

En aquest sentit, el president del Consell General d'Economistes destaca també la dificultat de comparar impostos entre països i apunta la importància de tenir un sistema fiscal estable, en què no hi hagi grans sotracs, per garantir la fiabilitat i l'atractiu de l'economia espanyola. "No ens podem inventar nous impostos cada dia", adverteix Pich.