Emprendre amb paracaigudes està de moda

La greu crisi econòmica que ha patit en els últims anys el país ha suposat un impuls per al negoci de les franquícies, tant des del punt de vista de les centrals franquiciadores com des del punt de vista dels franquiciats. Molts han vist en aquest model un sistema d’autoocupació o la possibilitat d’emprendre amb un cert paracaigudes.

Les dades de la Associació Espanyola de Franquiciadors demostren l’auge d’aquest tipus de negoci a Catalunya, on tenen la seva central un total de 288 ensenyes que van facturar gairebé 6.123 milions d’euros l’any passat. El creixement l’últim any ha sigut important, ja que hi ha onze franquiciadors més a finals del 2014 que un any abans. El pes de la franquícia catalana a l’Estat supera el pes que té Catalunya en l’economia espanyola. Catalunya té el 24% de les franquícies espanyoles, la seva facturació suposa el 23,6% del total d’Espanya, i els 19.528 establiments franquiciats suposen el 30,5% del total d’aquest tipus de negocis que hi ha a l’Estat.

I l’aportació que fa aquest tipus de negoci en l’ocupació és molt important. Les centrals franquiciadores que hi ha a Catalunya donen feina a 65.000 persones, que treballen directament en els seus establiments. José Aragonés, soci director de la consultora T4 Franquicias, assegura que “és innegable que aquest model de col·laboració empresarial va adquirint cada vegada més protagonisme en el teixit econòmic català”. Ho atribueix al fet que minimitza els riscos a l’hora de posar en marxa un negoci per compte propi, ja que normalment és un negoci ja contrastat en el mercat. També el president de l’Associació Espanyola de Franquiciadors, Xavier Vallhonrat, destaca la “forta implantació” del sistema de franquícies a Catalunya i “l’aposta decidida que estan fent moltes empreses per operar amb aquest model de negoci”.

No hi ha dades exactes de les franquícies per sectors a Catalunya, ja que el 2010 es va suprimir l’obligació d’inscriure l’activitat al registre. Segons l’Associació Espanyola de Franquiciadors, l’any 2014 a l’Estat el sector amb més facturació dins d’aquest model de negoci va ser el de la distribució d’aliments, amb més de 9.400 milions, seguit del fast food, amb 2.600 milions, i l’hostaleria, amb 2.100 milions.

La franquícia a l’alimentació està força estesa. De fet, la companyia de distribució Dia és la primera espanyola que surt al rànquing mundial d’aquest tipus de negocis. Altres cadenes de supermercats s’estan sumant a aquest model. Per exemple la catalana Caprabo, que ja en té set a Barcelona. La companyia ha optat per aquest model com una de les palanques d’expansió, ja que li permet obrir punts de venda en localitats on no tenia establiments.

Les últimes dades de Catalunya, del 2011, són per nombre d’empreses franquiciadores. També l’alimentació encapçalava el podi, amb 43 companyies, seguida de l’assessoria financera, amb 12 i l’ensenyament amb 9. El que sí que queda clar és que, amb la sortida de la crisi, el model de negoci està prenent força amb el creixement del nombre d’establiments, que ja superen els 63.000 locals a tot l’Estat, quan l’any 2007, abans de la crisi, no arribaven als 60.000 en total. A Catalunya l’any 2014 ja hi havia més de 20.000 establiments de franquícies. Segons el consultor José Aragonés, aquest 2015 s’incrementarà la tendència a l’alça que ja es va notar l’any passat i s’ampliaran les possibilitats de rendibilitat en aquest tipus de negoci.

La mateixa Generalitat, en el seu Canal Empresa, indica que la franquícia és una de les vies per iniciar un negoci amb “certes garanties d’èxit”. Pot ser una bona manera d’iniciar-se en el món de l’empresa. Però cal tenir en compte alguns aspectes, segons indica. Perquè en el món de la franquícia no tot són flors i violes. Hi ha ombres, en alguns casos pel negoci en si; en altres casos pels resultats. Per exemple, s’ha produït un augment molt important de franquícies lligades al sector de la salut, especialment en el cas de la salut dental. Hi ha 20 marques a l’Estat del sector de la salut amb 816 establiments. Però fa menys d’un mes el Consell General de Dentistes va advertir dels perills de pagar per avançat tractaments dentals perquè els pacients poden quedar atrapats en cas de tancament de l’empresa. Aquesta entitat recordava que han rebut queixes de molts pacients que havien finançat tractaments que després no s’havien pogut acabar i en alguns casos ni tan sols s’havien iniciat.

Altres problemes vénen del mateix negoci. Imaginarium, una de les franquícies més representatives, ha encarregat a un banc de negocis que li busqui un soci capitalista. La companyia va perdre 7,7 milions d’euros l’any passat, tot i augmentar la xifra de negocis un 2% fins a gairebé 103 milions d’euros.

També hi ha qui utilitza la franquícia per a la internacionalització. La mateixa Imaginarium ho ha fet i té 168 botigues a l’Estat i 240 a l’estranger. Companyies més petites, com Naturhouse, també utilitzen aquest sistema per créixer fora. Fins i tot Home Meal, l’empresa dels establiments de menjar Nostrum, pensa a signar un contracte de masterfranquícia a França.