Edward Glaeser: “Uber ha ajudat molts aturats de llarga durada a trobar feina”

Defensa les ciutats com a model de desenvolupament econòmic. Quin avantatge tenen? Fa 25 anys ningú tenia ni idea que les tecnologies arribarien fins aquí, amb tothom connectat, però a la gent intel·ligent li agrada viure envoltada d’altra gent intel·ligent. I això passa a les ciutats. Quines són les que funcionen millor, les més atractives? Com es diferencia Barcelona de les altres? El primer repte és atreure la gent amb talent, el coneixement. El talent local atreu el talent estranger. Calen tant l’un com l’altre! Això vol dir invertir en universitats i en educació. Les ciutats amb universitats són més atractives.

Doncs aquí el context de retallades en educació i universitats no hi ajuda gaire. Sí, això es el que em diuen des de la UPF, on fa un mes que sóc professor convidat. Insisteixo que les ciutats que ho han fet més bé són les que tenen més talent. Detroit, als EUA, és paradigmàtica. Van invertir durant anys en infraestructures i en les grans empreses d’automoció, però es van oblidar d’invertir en la gent, per desenvolupar el talent! I ara, amb la crisi, han patit molt.

No han sabut emprendre. El segon valor d’una ciutat recau en l’emprenedoria. Són millors les ciutats que tenen moltes empreses petites que no pas les que tenen grans empreses, però poques. M’he fixat que a Barcelona això és així.

Però San Francisco té grans companyies -Google, IBM...-, i són les que inverteixen a adquirir start-ups. San Francisco concentra molt coneixement i gent amb talent, però realment no és una ciutat gaire atractiva per a l’emprenedoria. Els preus de l’habitatge són molt elevats! Barcelona no s’ha de preocupar per atreure grans companyies, en una economia global això ja no és tan necessari per atreure la inversió. Sobretot si a sobre aquestes grans empreses al final paguen els impostos fora d’aquí. El que cal és reduir les barreres a la creació de noves i petites empreses.

I el clima? ¿És tan decisiu perquè una ciutat sigui atractiva? El tercer factor clau és la qualitat de vida: el clima, els serveis públics, l’oferta cultural... Tot això ajuda a fer més atractiva la ciutat. Barcelona té el clima i la platja de forma natural! Ara, no podem confondre l’atractiu de la ciutat amb el nombre de visites de turistes. El que volem són visitants que s’hi vulguin quedar a viure, i millor si són científics brillants.

Doncs sembla que ho hem fet al revés, fomentar un turisme massiu que empitjora la qualitat de vida, i reduir la inversió en educació i posar barreres a nous models de negoci com Uber. Ja vaig patir la vaga de taxistes el juny passat! Estic d’acord que posar barreres no és la manera. Als Estats Units Uber ha sigut un factor clau perquè molts aturats de llarga durada guanyessin uns diners extres i entressin d’alguna manera en el mercat laboral per acabar trobant feina després en una altra companyia. Uber és una manera de reinserir-se en el mercat laboral! A més, prohibir Uber és dolent per a la imatge d’una ciutat que es vol posicionar com a oberta al talent i a l’emprendoria. En general, a diferència dels EUA, em sembla que a Europa diuen que s’estimen molt les ciutats però al final el que fan és augmentar-hi els impostos per mantenir la població rural, quan es podria augmentar la productivitat de l’agricultura. La gent amb talent viu a les zones urbanes.