Durant la crisi financera que segueixen patint les grans economies occidentals, i des del 2008, alguns no han fet més que respirar aire de victòria. Sens dubte, els grans vencedors de l'economia mundial han estat les economies emergents, també conegudes com els països BRIC. A banda de l'evident creixement que han experimentat en el seu producte interior brut, amb xifres de fins al 12% en el cas de la Xina, i de la gran industrialització que han desenvolupat en els últims anys, un fet fonamental i que ha impulsat aquestes economies és el comerç inter-BRIC -o Sud-Sud- que han desenvolupat. Aquesta estratègia els ha permès mantenir el ritme de creixement malgrat la caiguda de la demanda del mercat europeu i nord-americà. Per tot això, en els últims temps els mercats asiàtics i sobretot el brasiler han tingut un gran atractiu per als inversors, que fugien de la inestabilitat occidental i anaven a la recerca de projectes millors i de més rendibilitats.
Tot i això, ara les economies occidentals comencen la seva recuperació, i alhora que els EUA i el Regne Unit donen senyals d'estabilització, els BRIC tenen motius per estar preocupats. És cert que la Xina continua creixent a un ritme admirable, però lluny del 12% d'altres temps i amb un objectiu per al 2013 del 7,5 % -que possiblement assolirà amb les reformes que ha aplicat en matèria de reducció d'impostos per a les petites empreses i l'augment de les exportacions gràcies a la recuperació del mercat occidental- el seu PIB s'ha estancat. El creixement dels BRIC s'ha desaccelerat, un fet que no hauria de resultar estrany si considerem l'acumulació de capital d'aquests països i la permanent batalla de divises que han tingut davant del dòlar americà. També el nou repte de redirigir la seva estructura econòmica de països massivament productors a consumidors, sobretot impulsats per aquesta nova classe mitjana que exigeix les comoditats occidentals, està portant els BRIC a la desacceleració.
La retirada de confiança dels inversors en els mercats emergents és evident: des de principis d'any, cap índex de mercat d'aquests països ha aconseguit batre el tancament del 2012, mentre que la majoria de mercats nord-americans i europeus han tingut un recorregut molt més còmode i s'han situat per sobre durant el període de referència. I per entendre això cal recalcar que els mercats financers sempre mantenen patrons cíclics i es poden associar amb l'economia d'un país. Per això sabem que l'evolució dels mercats financers sempre ha sigut una anticipació del que farà l'economia a 1 o 2 anys vista.
Els BRIC seguiran fent parlar molt, però l' argot financer haurà de buscar un altre adjectiu: els emergents han deixat d'emergir.
