D’origen humil a denominació d’origen

Té 48 anys, és el petit d’onze germans i no té formació acadèmica. Aquesta és la targeta de presentació d’Enrique Tomás, un empresari badaloní d’origen humil que als 12 anys va deixar els estudis per donar un cop de mà a la botiga d’ultramarins dels seus pares. “Alguns busquen la seguretat, i això no existeix”, diu. Amb només 16 anys va muntar el seu primer establiment en solitari. El local, obert el 1982, va ser el punt de partida de la companyia, actualment líder en la venda i comercialització de pernil ibèric a Espanya.

Assegura que en tots aquests anys mai no ha rebut el suport dels seus familiars. “Alguns són fantàstics, però amb altres no quedaria ni per prendre un cafè”, comenta. No ho diu perquè sí. Sap que en alguna ocasió s’han fet passar per ell, i no li agrada: “Que diguin que són millors que jo, però que no diguin que són Enrique Tomás”. No és l’únic front que té obert. També ha de combatre les crítiques d’altres competidors que li retreuen que vengui entrepans de pernil ibèric a 2,20 euros. “Si fas la conversió, són gairebé 400 pessetes”, es defensa. No obstant, reconeix que tenir un producte econòmic a la carta és un esquer per als clients. “Hem d’aprendre del model de negoci de McDonald’s”, declara. Segons diu, la multinacional nord-americana és l’empresa que més factura als aeroports gràcies a les vendes de les hamburgueses que té a 1 euro. Potser per això fa tres anys que negocia amb Áreas la possibilitat d’instal·lar-s’hi. “Les converses van per bon camí”, revela.

Tot apunta que segellaran l’acord si li permeten mantenir els preus invariables. Aquesta és una de les seves obsessions: “Hem de cobrar el mateix a Santa Coloma de Gramenet que a la Rambla de Barcelona”, afirma. Admet que el lloguer d’un establiment no és el mateix en un lloc i en l’altre, però té clar que per fer-lo rendible l’única solució “és vendre més” i “no més car”. En aquest sentit, critica els restauradors que cobren als turistes “10 euros per una cervesa”. Des del seu punt de vista és un greu error que pot tenir efectes col·laterals en el sector. Així que els adverteix: “Amb les xarxes socials un client pot transmetre el seu malestar a milions de persones en un moment. Avui en dia el prestigi online és fonamental”.

Tomás també creu que una de les claus del bon funcionament de la seva companyia ha sigut agafar locals en centres comercials i en carrers plens de passejants amb “actitud de compra”. “En tots dos casos la gent hi va expressament a gastar”, diu. Als centres comercials sempre se situa en una planta diferent de la dels restauradors. Ho fa perquè se’n vol desvincular: “Els nostres locals no són restaurants, són botigues amb una petita barra de degustació”. A més de l’emplaçament, està convençut que per tirar endavant un negoci també són imprescindibles altres aspectes. “La ubicació et portarà el client per primer cop, però el personal i el producte faran que hi torni”, garanteix. A tots tres factors els atorga la mateixa importància. “L’1% restant correspondria a la sort”, puntualitza.

Tomás explica que al llarg d’aquests anys també ha comès diversos errors. A Mataró, per exemple, les presses van fer que no analitzés bé un projecte i que obrís un local massa gran per a la zona. A Montcada, en canvi, va tancar una botiga al carrer Major perquè no podia competir en igualtat de condicions amb els del voltant. “Érem l’únic establiment que no tenia terrassa”, comenta. En aquest cas, però, acusa l’administració de l’errada: “No ens van comunicar per què no la podíem posar”. Per evitar aquest tipus de situacions reclama que el Govern utilitzi més la lògica: “Fem-ho al revés, que d’entrada ens diguin que sí que és possible tirar endavant un projecte, i si quan l’expliquem no els convenç, que ens el rebutgin”.

Amb més o menys dificultats Tomás prepara ara l’expansió més important de la seva història. Amb una facturació de 52 milions d’euros i un equip de 428 treballadors, acaba de tancar un acord amb Carrefour per obrir 100 botigues el 2015 -actualment en té 66, que estan repartides per Catalunya, Madrid, Saragossa i Palma-. A Londres també en tenen una, i estan en tràmits per obrir-ne quatre més en cinc o sis mesos.

L’empresari català aposta fort per aconseguir a finals de l’any que ve “una marca mundial que sigui present als cinc continents”. De moment ja ho tenen tot llest per instal·lar-se a Manila, Xipre i Malta. “Volem instal·lar-nos a totes les poblacions on el nostre producte sigui present”. Volen seguir tots els processos de prop i creu que si només exportessin acabarien “desvirtuant l’esperit i la manera de treballar de la marca”.

Enrique Tomás és un home fet a si mateix. Únic impulsor del projecte que porta el seu nom, ha aixecat una companyia a base de valentia, exigència i determinació. Ell, però, atribueix part del mèrit al seu equip: “Si vols anar ràpid fes-ho sol, però si vols arribar lluny fes-ho acompanyat”, diu parafrasejant un proverbi arameu. Des del 2012 els seus dos fills també l’acompanyen en la gestió. La Núria té 27 anys, i és a Madrid. L’Albert en té 22. Són el futur de l’empresa, i qui sap si també el present.