OPINIÓ
Empreses 06/05/2012

Després de les eleccions, l'austeritat arribarà als EUA

Josep Oliver
2 min

En el debat sobre l'austeritat a Europa, els economistes americans, i en especial Paul Krugman, s'han destacat per criticar aferrissadament la política seguida per la UE. No voldria entrar ara a debatre les virtuts i els defectes de l'ordre dels factors austeritat i creixement, que sí que importa. Simplement, voldria fer avinent que, sota les posicions dels Estats Units, hi ha interessos vinculats a la marxa de la seva economia. Un alt funcionari del BCE es queixava d'aquesta crítica continuada demanant que es deixi d'assenyalar Europa com l'origen i la causa de tots els mals de l'economia global.

Si més no parcialment, hi ha convenciment respecte dels positius efectes que té augmentar la despesa pública en època de recessió. Però una cosa és la teoria i l'altra la pràctica. I amb un estat espanyol que en quatre anys escassos haurà portat el deute públic des de l'entorn dels 300.000 milions d'euros als 750.000, la possibilitat de mantenir dèficits sistemàticament a l'entorn del 9% o 10% del PIB és, simplement, inviable. Els mercats no ens ho finançarien, com mostren la prima de risc i la borsa aquests dies. I pel que fa als països amb menys problemes, no es pensin que el seu volum d'endeutament dóna per a molt: tant a França com a Alemanya ja frega el 85% o 90% del PIB, una cota perillosa en què s'encenen totes les alarmes.

Què hi ha al darrere d'aquest reclam continuat d'expansió a Europa per part dels EUA? Simplement, la por (o fins i tot el pànic) que els agafa quan consideren que el seu propi dèficit públic no es pot mantenir gaire més temps en el 10% del PIB i que, després de les eleccions presidencials, també allà han de començar les retallades. De fet, les dels estats nord-americans ja han començat, i a aquesta austeritat se li atribueix el baix creixement de l'activitat de principis del 2012. Els EUA tenen els tipus d'interès prop del 0% des de fa quatre anys, i ja han promès mantenir aquest nivell fins a... finals del 2014! La inquietud que genera la inevitable retallada pública és comprensible. Els EUA han de començar el seu ajust i voldrien que, des d'Europa, els ajudéssim en els difícils temps que els esperen. A ells segur que els convé. I a nosaltres? No ho crec.

Josep Oliver és catedràtic d'economia aplicada a la UAB

stats