D’empresari inexpert a referent dels embotits

BARCELONA HA ASSOLIT en els últims 20 anys un gran prestigi internacional que l’ha situat com una de les primeres potències mundials en àmbits tan diversos com el turisme, la cultura, l’arquitectura, el disseny o la gastronomia. Aquesta important projecció no ha passat desapercebuda per a molts empresaris catalans, que han aprofitat la bona imatge exterior de la Ciutat Comtal per augmentar les vendes dels seus productes a l’estranger. No ha sigut el cas de Xavier Albertí (Cassà de la Selva, 1961), director general de Joaquim Albertí SA, companyia alimentària creada el 1917 i dedicada principalment a l’elaboració d’embotits.

“És cert que la marca Barcelona s’ha fet un nom, però a fora valoren més la qualitat, el servei i la flexibilitat”, assegura l’empresari gironí. Té clar que no li interessa la unió amb la capital catalana i no dubta a desmitificar-la: “És més important oferir un producte autòcton que no es trobi en altres països”. Tot i l’aparent aposta per la internacionalització, els seus principals mercats són l’espanyol, amb el 53% de les vendes; el català, amb el 35%, i l’europeu, que representa el 12% restant. En aquest sentit, Albertí és conscient que no ho té fàcil per distribuir els seus productes a altres continents, i no se n’amaga: “L’embotit té l’inconvenient de la caducitat i, per tant, necessita un servei de distribució ràpid”.

TOT I LA crisi viscuda els últims anys, l’empresa ha mantingut un creixement constant al tancament de cada nou exercici. Segons Xavier Albertí, això només és possible amb paciència, perseverança i sense entrar en aventures que d’entrada mostren un increment de les vendes desmesurat. “Els projectes sòlids requereixen temps, mentre que els que creixen ràpidament acostumen a ser després els més vulnerables”, diu. Admet, però, que s’ha equivocat moltes vegades amb decisions que no han aportat els resultats esperats. No vol posar exemples, però sí que comenta que aquests petits fracassos van molt relacionats amb la retirada de productes del mercat que no han acabat de funcionar. No lamenta els entrebancs soferts i els enfoca en positiu: “Un dels defectes que té la nostra societat és que valora poc el fracàs”.

Amb una facturació que voreja els 55 milions d’euros i un equip de prop de 300 treballadors, Joaquim Albertí SA elabora i distribueix els seus productes a través de tres marques: La Selva, que engloba els embotits de més qualitat i representa el 60% de les vendes; Gala, que té una orientació més comercial i econòmica, i Carsodo, especialitzada en productes curats i incorporada a la companyia quan Albertí va comprar aquesta empresa l’any 2008.

Tot i la situació d’equilibri actual, els inicis de Xavier Albertí al capdavant de la societat van estar marcats per una certa inestabilitat econòmica i emocional. “La mort prematura del meu pare em va portar a la direcció general amb 26 anys”, diu. En feia només 4 que s’havia diplomat en ciències empresarials i que havia entrat a treballar a l’empresa. Jove i inexpert, no va tenir més remei que envoltar-se d’un nou equip directiu que el va ajudar a tirar endavant. “Un empresari ha de ser conscient de les seves limitacions i compensar-les amb persones preparades que les puguin cobrir”, afirma en clara referència a les seves carències quan va començar. Amb aquesta idea va anar contractant, gradualment, nous treballadors amb titulació que van passar a professionalitzar tots els departaments de l’empresa. “Fins aleshores la majoria dels treballadors eren autodidactes”, reconeix.

ASSESSORAT PEL NOUòrgan de direcció, va apostar per millorar la qualitat del producte a través de la inversió en noves tecnologies i en investigació. En aquest sentit, va automatitzar els processos de producció comprant maquinària capdavantera i eficient que es pogués complementar amb el procediment artesanal que, segons ell, sempre ha respectat. “No som una empresa orientada a la fabricació massiva. Prioritzem la innovació i l’originalitat”, explica en relació amb la combinació entre modernitat i tradició.

L’aportació més singular de la seva gestió al capdavant de la companyia va ser la creació d’un codi de bones pràctiques destinat a potenciar l’ús del català entre els seus treballadors. Entre els punts a seguir destacava la realització de cursos de català durant la jornada laboral i l’apadrinament lingüístic. “Volia fomentar la unió laboral d’una persona no catalanoparlant amb una de catalanoparlant perquè la nostra llengua estigués present en totes les converses”, exposa. Segons ell, aquest full de ruta va aportar normalitat de convivència en una època en què “la sensibilitat lingüística era més elevada que amb l’actual procés sobiranista”, conclou.

Membre del FemCAT i del consell assessor territorial de La Caixa a Girona, Xavier Albertí està immers en una nova aventura: el vi. Membre del Consell Regulador de la DO Empordà, ha impulsat un celler altempordanès juntament amb el seu nebot David Molas. Amb aquest projecte pretén donar a conèixer la qualitat dels vins d’aquesta zona en els pròxims anys.