Estic molt en contra dels apartaments turístics. Però molt. Fins i tot em barallo en cada reunió familiar amb el meu cunyat, un professional de l’intercanvi (només de pisos). Aprecio, doncs, la voluntat de l’Ajuntament de Barcelona (CiU i PP) de regular aquesta activitat i així donar resposta a les inquietuds de veïns i associacions. Ara bé: si estic disposat a pagar impostos i no provoco molèsties, ¿no tenim nosaltres més de dret de fer negoci amb la nostra propietat immobiliària que qualsevol grup d’inversió estranger que compra un edifici per establir-hi un hotel? ¿El problema de la massificació del turisme no està provocat també per la proliferació d’hotels, hostals, albergs, etcètera, etcètera?
I en un moment de crisi com aquest, repeteixo, ¿ens poden prohibir el petit negoci de llogar els nostres espais? És just? Una última pregunta: ¿Tot aquesta sensibilitat no és un favor al potent lobi hoteler? Crec que tinc tot el dret a llogar el meu pis, el meu cotxe, el meu seient al Camp Nou i tot el que és meu.
