Culebró familiar davant d’una cruïlla històrica a Freixenet

Freixenet viu una cada cop menys silenciosa pugna familiar que pot canviar el futur de les caves més grans de Catalunya per sempre. Les tres branques de la família que es reparteixen l’accionariat -els Ferrer Noguer, els Bonet Ferrer i els Hevia Ferrer- estan dividides fins al punt que aquest desacord pot arribar a acabar amb la venda d’aquesta companyia centenària, que ara està en mans de la tercera generació familiar. En els últims anys les vendes han caigut i els beneficis són cada cop més magres, i això ha provocat una confrontació d’estratègies. Les tensions per la gestió van fer que la branca dels Hevia Ferrer anunciés internament fa pocs mesos que volia vendre’s la seva participació del 29%, segons van confirmar a l’ARA fonts empresarials. Aquesta setmana, la branca dels Bonet Ferrer, a la qual pertany Josep Lluís Bonet, que és l’actual president de Freixenet, s’hauria sumat a l’opció de vendre’s la seva part, segons va avançar Economia Digital. Totes dues famílies suposen més de la meitat del capital i deixen en minoria els Ferrer Noguer, que tenen el 42% de les accions i són els descendents de Josep Ferrer Sala, que té 90 anys i va ser l’únic fill home entre els quatre fills dels fundadors. El fill de Josep Ferrer és el conseller delegat de Freixenet, Pere Ferrer.

Els Ferrer Noguer no són partidaris de vendre’s les caves, però quedarien en minoria si les altres dues parts s’uneixen (ja que sumen un 58% de l’accionariat) per buscar un comprador. Els portaveus de l’empresa no van voler donar cap explicació oficial sobre aquesta crisi.

Les alarmes van saltar amb els últims resultats del grup: els guanys van caure des dels 10 milions fins a poc més de dos milions. Les vendes van caure més d’un 5% fins a quedar en el llindar dels 500 milions, però ja venien d’un llarg període d’estancament en què el grup no ha sabut trobar una manera d’augmentar vendes ni a Espanya ni a fora. L’estratègia de Freixenet a l’exterior va centrar-se molt en el mercat alemany, on la marca venia grans quantitats de cava als grups de supermercats com a marca blanca. Fa poc més d’un any, però, va fer un canvi de rumb i va retirar-se força d’aquest canal per mirar d’apujar el preu i els marges del seu cava als mercats de l’exportació.

A Espanya els últims anys també han sigut difícils per al cava. La crisi del consum, la irrupció de competidors com el grup García Carrión i el seu Jaume Serra i la fortalesa de la marca blanca han passat factura a les vendes.

La gestió i l’estratègia per governar el rumb de Freixenet no troba consensos. L’empresa, que va celebrar els 100 anys l’any passat, no ha fet el pas cap a la professionalització de la gestió i ara està en la cruïlla en què que moltes empreses familiars es troben quan és la tercera generació la que porta les regnes del negoci, sosté un expert en gestió estratègica d’empreses familiars que demana no ser identificat.

En el cas de Freixenet, les tres branques de la família estan representades a la direcció en diferents àrees. Pere Ferrer, com a conseller delegat nomenat pel seu pare, Josep Ferrer Sala; Josep Lluís Bonet, com a president i, finalment, Enrique Hevia, que ocupa la vicepresidència i que és també el director financer de la companyia.

El protagonisme institucional que ha guanyat el president de Freixenet tampoc ha jugat a favor de la pau familiar, sostenen fonts pròximes a l’empresa. Josep Lluís Bonet és president de la Fira de Barcelona i, més recentment, va ser nomenat pel govern espanyol president de la Cambra d’Espanya. A més del fet que cada cop hagi tingut més feina fora de Freixenet, circumstància que no agrada a tothom dins del consell d’administració, Bonet ha mantingut un discurs polític bel·ligerant amb el procés sobiranista català. El posicionament obertament contrari a la independència va fer, per exemple, que l’expresident de la Generalitat Artur Mas no assistís al concert que va organitzar l’empresa amb motiu del centenari a finals del 2014. De fet, no hi va anar cap representant del Govern.

La seva última campanya nadalenca, en què apareixia el cantant David Bisbal brindant amb Freixenet per passar “junts 100 anys més”, també va trobar suspicàcies, ja que alguns van llegir entre línies un missatge polític en plena efervescència del procés català.

La gestió de negocis familiars, a mesura que passen generacions, es complica a l’hora de garantir l’equilibri. En el cas de Freixenet, el que va trencar l’equilibri accionarial va ser la mort d’una de les filles dels fundadors, Dolors Ferrer. La tia Lola, que era com se l’anomenava dins de la família, va morir sense descendència el juliol del 2013. Dolors Ferrer tenia un 21,6% de participació a Freixenet, la mateixa proporció que les seves dues germanes. Josep Ferrer Sala, com a hereu del negoci fundat pels pares, tenia un percentatge més elevat d’accions. Dolors Ferrer s’alineava sempre amb el seu germà, avui president d’honor de Freixenet, però quan va morir les accions van repartir-se entre els tres germans restants.

El futur de les caves Freixenet es cuina amb discreció, tot i que el comitè d’empresa ja ha demanat una reunió amb la direcció per conèixer de primera mà quin pot ser el futur de l’empresa. “Que no oblidin que la part social, la dels treballadors, també forma part Freixenet”, diu Sergi Lozano, de CCOO. L’opció d’un acord entre les tres nissagues podria passar per acceptar el pas cap a la professionalització del negoci com han fet d’altres companyies, com Puig o Uriach. Aquesta via, però, perd força davant l’escenari de pacte entre els Hevia i els Bonet, que pot acabar apartant la majoria de Freixenet de les mans de la família fundadora.