Trucar a l’Equador, a Colòmbia o a Mèxic des d’un telèfon fix de Catalunya costa 37 cèntims d’euro per minut. Trucar a Cuba, en canvi, costa el triple: 1,13 euros, més que fer-ho a Corea del Nord. Fins i tot amb serveis de telefonia IP en prepagament, com Rebtel o Skype, la broma no baixa dels 60 cèntims per minut. El motiu principal són les altes tarifes d’interconnexió que cobra Etecsa, la teleco estatal cubana, a les companyies de la resta del món per transferir les trucades a l’interior del país, que aporten al règim uns ingressos genys menyspreables.

D’altra banda, a Cuba només hi arriba un cable submarí de telecomunicacions modern, que enllaça l’illa amb Veneçuela, però la majoria de les comunicacions particulars amb l’exterior encara es fan via satèl·lit, més car i lent. Per això a Cuba només un 26% de la població té accés a internet, segons la Unió Internacional de Telecomunicacions, i aquest accés no és de banda ampla i es fa gairebé exclusivament des de locals públics. La telefonia mòbil, que només ofereix l’operadora estatal Cubacel -filial d’Etecsa-, és un luxe a l’abast de pocs cubans: el 17% dels que tenien mòbil a finals del trimestre passat, segons GSMA Intelligence, pagaven una mitjana de 9 euros al mes, més de la meitat del salari mitjà. Tot i això, cap d’ells té connexió mòbil a internet, perquè tota la xarxa és de tecnologia 2G.

Aquesta situació podria canviar amb la represa de relacions diplomàtiques entre Cuba i els EUA que Castro i Obama van anunciar dimecres. Les operadores de telecomunicacions estan citades entre les empreses nord-americanes que tindran permesa l’activitat a Cuba, i això no pot fer sinó millorar la capacitat i les prestacions dels serveis de comunicació a l’interior del país i cap a l’exterior. Caldrà veure si la previsible millora també afecta el contingut de les comunicacions, fins ara estrictament vigilat pel govern, o si es mantindrà l’actual intranet estatal, un jardí tancat més semblant al vigent a la Xina que tant estima Raúl Castro.