Creix la productivitat, però només de manera aparent

"Els intensos canvis en la composició de l'ocupació des de l'inici de la crisi, derivats principalment del fort procés de destrucció de llocs de treball i resumits en l'evolució de l'índex de qualitat, sembla que juguen un paper molt rellevant a l'hora d'explicar l'acusat repunt de la productivitat aparent del treball observat a escala agregada". Darrere d'aquesta densa frase, apareguda en l'últim butlletí del Banc d'Espanya, s'hi amaga un fàcil raonament: com més atur, més productivitat. Què és el que ha passat?

Productivitat aparent

El Banc d'Espanya, interessat des de fa anys en la mesura de la productivitat, explica d'aquesta manera un efecte que té la desaparició, al mercat espanyol, de milers de llocs de treball en l'anomenada productivitat aparent . El seu augment, amb una mitjana de l'1,9% entre el 2007 i el 2012, s'explica amb el fet que "la destrucció d'ocupació durant la crisi s'ha concentrat en aquells grups de treballadors amb un nivell de productivitat més baix (joves, menys educats i amb menys experiència laboral)".

Joan Tugores, catedràtic d'economia de la Universitat de Barcelona, recorda que l'eminent economista John Maynard Keynes "ja deia que la productivitat del treball és anticíclica". És a dir, en fases de creixement econòmic, la productivitat baixa, i quan l'economia entra en recessió, puja.

En el cas d'Espanya en els últims anys l'aturada al sector de la construcció, el principal generador de desocupació des de l'inici de la crisi, i l'elevat índex de desocupació juvenil han impactat amb força en el perfil dels treballadors en actiu i, en conseqüència, en la seva productivitat aparent. L'any 2007, per exemple, els joves menors de 35 anys feien el 39% de les hores de feina agregades al conjunt de l'economia espanyola, ara només arriben al 28%. També ha caigut el percentatge d'hores de feina fetes per persones amb un baix nivell formatiu, que passa del 15% al 10%, i el dels treballadors amb una experiència inferior als dos anys, que cau del 31% al 20%.

Tugores precisa que l'impacte d'aquests canvis es dóna en la productivitat aparent, diferent de la productivitat activa, que es mesura amb el mateix nombre de treballadors en actiu, tenint en compte el quocient entre el valor afegit de la producció i els costos laborals. "L'evolució de la productivitat aparent és un efecte estadístic que es basa en dos factors: la composició sectorial i que les empreses aprofiten els processos de reducció de personal per reduir l'ocupació de menys valor afegit", explica el catedràtic.

Una altra cosa seria l'augment de la productivitat que es deriva de la innovació tecnològica i el creixement dels sectors de més valor afegit, segons Tugores. Una tendència que, en aquest cas, sí que seria realment un signe positiu sobre l'evolució de l'economia.

Divergència

A Espanya els canvis en la productivitat aparent són molt més accentuats que en altres països de l'entorn europeu, donat que al mercat nacional la principal variable d'ajust econòmic, en moments de decreixement, és, precisament, l'ocupació.

"El problema és que, mentre a Espanya convergíem en termes de PIB per càpita amb la Unió Europea, divergíem en productivitat", diu Tugores, que recorda expressions dels anys de bonança, com la pronunciada pel president del govern espanyol Rodríguez Zapatero l'any 2007: "Espanya està a la Champions League d'Europa".

Ara passa el contrari. Si el 2008 el PIB per càpita equivalia a Espanya a 4,8 punts per sota de la mitjana de la zona euro, el 2011 aquesta distància arriba als 8,1 punts. Pel que fa a la productivitat, ha estat invers: s'ha passat dels 7,4 punts el 2008 als 0,5 punts el 2011.