Fa uns dies vaig crear el meu e-mail d'executiva agressiva i ha sigut un plaer rebre els primers missatges. La majoria eren força curts i m'esperonaven a seguir escrivint "el que ens passa" i a fotre "canya als polítics" per la seva demagògia discursiva a favor dels emprenedors i les múltiples trampes mortals que ens posen... Vade retro satanas.
El més llarg era el d'una persona que em demanava un aclariment sobre la meva declaració del fet que, habitualment, no acostumo a mirar els comptes de resultats ni els balanços, recordant que no pocs experts aconsellen, precisament, no oblidar-se d'aquests dos documents taaaaaaaaaaaaaaaan importants. Ho sé, a Esade i a l'Iese, els temples de l'emprenedoria, l'executiva agressiva seria persona non grata.
El cert és que exagero una mica quan dic que no miro els comptes de resultats. Per alguna cosa vaig fer un MBA... per entendre una mica les tècniques més modernes d'allò que abans es deia el management (els moderns en dirien lideratge empresarial ). La comptabilitat, però, m'avorreix en un grau màxim, i em nego a aprendre (també) sobre això.
Però, amics gurus de l'emprenedoria, faig un plantejament una mica víking: ¿cal mirar els comptes per entendre que s'ha de gastar el mínim, ingressar el màxim i no fer tonteries perquè la teva empresa tiri endavant? En un negoci que comença i que té una taxa de creixement anual superior al 100% en la facturació, ¿té gaire utilitat el comparable de les despeses de personal o fins i tot el resultat d'un trimestre?
Jo sóc de l'opinió, a diferència dels senyors de l'antiga Bankia, que és l'activitat de l'empresa, en el seu dia a dia, el que fa els comptes i no els comptes els que fan l'empresa. És a dir, que si vols un bon compte de resultats i un balanç sanejat, els miris o no, has de fer el que toca com a director d'empresa: vendre molt, gastar poc i mantenir clients i treballadors contents.
L'executiva agressiva és una jove emprenedora. Escriu-li un correu a executivaagressiva@gmail.com
