L’oferta del grup francès de telecomunicacions Orange de comprar l’espanyola Jazztel per uns 3.400 milions d’euros és la reacció a una doble amenaça. D’una banda, la de quedar despenjada com a tercera teleco de l’Estat en un marc que el sector anomena convergent i en què els clients reclamen serveis de fix, internet, mòbil i televisió en la mateixa factura. Movistar va obrir la veda amb les tarifes Fusión, i Vodafone aquest any s’ha posat les piles comprant Ono per reforçar amb la fibra òptica la seva potent xarxa de mòbil. Orange, en canvi, depenia de l’accés indirecte via Telefónica i del seu pla de desplegament de fibra conjunt amb Vodafone. Comprant Jazztel aconseguirà accés immediat a més de dos milions de llars i disposarà de la seva xarxa de fibra per interconnectar antenes de mòbil 4G.
De l’altra, Jazztel estava interessada a comprar Yoigo, la quarta operadora estatal de mòbils amb quatre milions d’abonats i que la matriu sueca Telia Sonera es vol treure de sobre fa temps. La combinació entre Jazztel i Yoigo hauria deixat Orange en una posició feble de cara als clients convergents. Ara, en canvi, és Yoigo la que es quedarà sense nòvies, perquè l’oferta d’Orange als accionistes de Jazztel especifica que han de renunciar als tractes amb els suecs.
Ja veurem si la compra de Jazztel s’arriba a formalitzar. L’accionista principal, el president Leopoldo Fernández Pujals, està encantat: amb el seu 14% s’embutxacaria gairebé 500 milions, 420 milions més dels que va pagar fa deu anys. Però el fons Alken, segon accionista, amb un 5% del capital, diu que Orange hauria d’oferir un 53% més. I després hi haurà la integració tècnica: els clients de mòbil de Jazztel ja fan servir la xarxa Orange, però els proveïdors d’equipament de la primera, les xineses ZTE i Huawei, coincideixen molt poc amb els de la segona, amb Alcatel, Ericsson i Nokia al capdavant. Un trencaclosques encara més difícil que el d’integrar la xarxa d’Ono amb la de Vodafone.
