Cisma familiar i renovació a El Corte Inglés per obrir pas al xeic

El Corte Inglés és un gegant basat en la tradició. La propietat familiar de l’empresa, el model de negoci i fins i tot els seus estatuts són un reflex d’aquesta filosofia. Però la mort de l’expresident de la companyia, Isidoro Álvarez, l’any passat, i la successió del seu nebot, Dimas Gimeno Álvarez, està començant a canviar les coses. El jove directiu ha anat a buscar, per primer cop, un inversor estranger per reduir deute i prémer l’accelerador en els plans de futur, que passen per la internacionalització de la companyia de grans magatzems. En concret, ha convençut l’inversor qatarià Hamad bin Jassim al-Thani perquè compri un 10% de l’empresa amb un crèdit convertible en accions, amb un cupó del 5,25%, pagat també amb accions, que farà que el xeic qatarià tingui un 12,5% de l’empresa en tres anys. I això ha tingut un doble efecte: un terratrèmol familiar i la modernització de l’empresa des del seu cor. Els històrics estatuts, que es remuntaven als anys 40, han sigut dràsticament modificats, amb la incorporació de nous òrgans de govern com un comitè de remuneracions i nomenaments o un d’auditoria.

Però l’entrada de l’inversor no ha agradat a alguns dels accionistes de la companyia, com la Corporación Ceslar, controlada per Carlota Areces, al seu torn cosina llunyana de l’actual president de la companyia i neboda del fundador, Ramon Areces. I ha acabat en divorci. A la junta d’accionistes de la setmana passada, el consell d’administració va decidir expulsar la Corporación Ceslar del consell perquè, al seu entendre, havien incomplert les seves obligacions com a accionistes, que passen per no revelar secrets. Carlota Areces havia concedit entrevistes als mitjans criticant l’operació perquè considerava que s’havia fet incomplint l’obligació d’informar els accionistes i valorava l’empresa massa barata, en 10.000 milions d’euros. Tota la resta del consell, controlat pels familiars de l’anterior president, Isidoro Álvarez, i el mateix Dimas Gimeno, va votar a favor de la seva expulsió, però Ceslar ja ha deixat clar que la impugnarà.

Ceslar veurà com el xeic qatarià, a través de la seva societat d’inversió luxemburguesa Primefin, li passa al davant en la prelació d’accionistes de la companyia, perquè el vehicle de la neboda del fundador controla aproximadament un 9% de les accions. A més, un dels canvis en els estatuts va destinat a eliminar el requisit de ser accionista per formar part del consell d’administració, perquè Primefin, que no serà accionista fins d’aquí tres anys, quan caduqui el crèdit convertible que ha subscrit amb El Corte Inglés, pugui passar ja a formar part del consell.

Les condicions del nou accionista

La companyia té previst pagar tot el crèdit amb accions corresponents a l’autocartera, que és d’aproximadament un 13%. Això vol dir que cap dels altres accionistes hauria de desfer-se dels seus títols, i l’empresa donaria sortida a uns actius que ara té aparcats. Però la setmana passada, arran de la junta d’accionistes celebrada diumenge, es van conèixer nous detalls de l’acord, que és encara més avantatjós per al xeic. El Corte Inglés ha firmat amb el nou inversor un pla de negoci que passa perquè l’ebitda (benefici abans d’impostos, interessos i amortitzacions) creixi en els pròxims anys -el 2014 ho va fer en un 14,5%, amb un increment de les vendes del 2,6%.

La companyia no va precisar com li sortiria de car indemnitzar el xeic si no el compleix ni quin nivell de creixement de l’ebitda preveu el pla, però sí que va indicar una altra clàusula del contracte: si l’empresa perd valor, haurien de pagar-li més, per assegurar la inversió. La contrapartida podria ser fins a un 2% més de les accions, fet que portaria el xeic a tenir una participació accionarial de fins al 14,25% i obligaria algun dels accionistes actuals a desfer-se d’una part de la participació o a fer una ampliació de capital. És a dir, Hamad bin Jassim al-Thani s’ha assegurat una operació rodona, amb els seus diners pràcticament blindats, si no és que es produeix una catàstrofe. El Corte Inglés, per la seva banda, descarta qualsevol possibilitat que aquesta indemnització s’hagi de pagar. “La companyia preveu el compliment del pla. Per tant, no creu que el pagament s’hagi de produir”, va afirmar l’empresa en un annex explicatiu de l’operació.

Però, sigui com sigui, tots aquests avantatges han molestat Carlota Areces, que va dir, en una entrevista a 'El Confidencial', que considerava que la companyia val aproximadament el doble del que s’ha valorat amb l’operació: és a dir, uns 20.000 milions d’euros, en lloc de 10.000 milions. Només els actius immobiliaris de la companyia van ser valorats en 18.000 milions, i els fons propis gairebé pugen a 10.000 milions.

Objectiu: reduir l'endeutament

Així, per què la companyia ha tirat endavant l’operació? L’explicació cal buscar-la en el passiu. Els més de 5.000 milions de deute es veuran reduïts significativament, i l’empresa anirà avançant en el seu objectiu de rebaixar el finançament bancari, que ara suposa 4.900 milions d’aquest passiu, després d’un recent refinançament que va donar entrada al Banc de Santander al pool bancari. Segons l’empresa, l’entrada del xeic també reduirà el cost de finançament, cosa que vol dir que, de mitjana, paguen un cupó anual superior al 5,25% que s’endurà el nou inversor.

A més, tot i que l’empresa destaca com a punt positiu de l’entrada del xeic el fet que no tindrà una posició de control, també afirmen que podria donar suport al desenvolupament estratègic del grup. I això, tractant-se d’un inversor que també té accions dels grans magatzems londinencs Harrods i la cadena de súpers britànica Sainsbury’s, podria voler dir col·laborar en l’anhelada internacionalització d’El Corte Inglés, l’última voluntat del difunt Isidoro Álvarez.