El ciberespai és el nou camp de batalla dels conflictes internacionals. La ciberguerra mundial es va accelerar l'any 2010 quan els Estats Units i Israel van llançar uns atacs sofisticats amb virus contra els sistemes informàtics de les plantes nuclears de l'Iran. Els hackers dels aiatol·làs van respondre un any després atacant els sistemes informàtics de la indústria petroliera saudita i de diverses institucions financeres dels Estats Units.
Els estats es proveeixen d'unitats militars especialitzades per dur a terme o neutralitzar els ciberatacs que altres països llancen contra les seves infraestructures vitals: militars, financeres, energètiques, de transports, de telecomunicacions, i a empreses públiques o privades que desenvolupen programes militars o hi col·laboren. També en són un objectiu els mitjans de comunicació. The New York Times , The Washington Post i The Wall Street Journal van ser atacats per hackers xinesos. Un informe recent de la companyia de seguretat Mandiant assegurava que una unitat de l'exèrcit xinès va llançar des de Xangai atacs a 140 empreses i entitats, 115 de les quals nord-americanes. Pequín ho nega categòricament.
L'ús i l'abús de la xarxa per a fins no pacífics o delictius afecta cada vegada més les empreses dels països desenvolupats, que tenen les estructures informatitzades. Un àmbit exclusiu de seguretat militar ha passat a afectar les empreses d'alt valor tecnològic i innovador. Aquestes companyies són objecte d'atacs continus i sistemàtics dels pirates informàtics, que cerquen sostreure informació reservada o bloquejar i perjudicar una empresa competidora. Les multinacionals contracten experts en ciberseguretat per tal de prevenir, localitzar i reaccionar davant els atacs dels hackers . Els EUA i la UE establiran unes normes específiques per combatre el cibercrim contra els interessos públics i privats. Es tracta d'un àmbit delicat, ja que els estats han de proporcionar més ciberseguretat sense menyscabar les llibertats dels ciutadans ni intervenir més en el nucli de l'activitat empresarial.
Professor d'Esade i ha escrit el llibre de 'Asia marca el rumbo'.
