Cava a 12 euros en temps de guerres, boicots i rebaixes

Jaume Gramona (Sant Sadurní d’Anoia, 1961) pertany a una nissaga familiar que es dedica a la producció de cava des del 1881. Membre de la cinquena generació, va créixer entre vinyes al Penedès, va estudiar enologia a Madrid i Dijon i va completar la seva formació a la regió de la Xampanya fins que, a finals dels anys 80, va tornar a Catalunya i es va incorporar a Gramona, el celler que avui presideix i lidera juntament amb el seu cosí Xavier. “Tots dos ens complementem perfectament. Ell és més gestor i jo més tècnic”, explica el Jaume.

Des d’un primer moment, el directiu català es va proposar diversificar el negoci i elaborar vi per compensar l’estacionalitat de les vendes, que aleshores eren d’un milió d’euros i es concentraven en un 70% en la campanya de Nadal. Dues dècades després, Gramona produeix 600.000 ampolles de vi a l’any i 800.000 de cava, però, tot i que ha aconseguit descentralitzar part de la producció i “homogeneïtzar-la durant tot l’any”, segueix obtenint el 55% dels ingressos, ara de 10 milions d’euros, en els mesos de novembre, desembre i gener.

L’empresari assegura que aquest augment de la facturació ha ajudat a compensar el desgast que els cellers han patit durant els últims 10 anys. Segons diu, el primer moment de fricció es va produir entre el 1996 i el 2007, quan la guerra del cava entre Freixenet i Codorniu els va fer invisibles. El primer executiu de Gramona no vol entrar a valorar aquest conflicte, però sí que reconeix que “va ser un veritable desastre per al sector”.

El boicot del 2005 també va ser un cop dur per als productors catalans, que van veure per primer cop com a l’Estat es rebutjaven els seus productes. “Les declaracions de Carod-Rovira contra la candidatura olímpica de Madrid 2012 van encendre una flama que no existia”, lamenta el Jaume. Ell va mirar de minimitzar els danys a través de l’exportació, fins aleshores pràcticament inexistent, i que a hores d’ara és del 13%.

Actualment els vins i caves de Gramona es comercialitzen a 20 països, però, tot i aquest interès per sortir a fora, l’empresari no vol deixar de banda el mercat espanyol, que, segons diu, ha recuperat la confiança en els escumosos catalans. “Per primera vegada en els últims 10 anys, les vendes de cava han augmentat a l’Estat un 2%”, apunta. Ell mateix admet que les dades són sorprenents, sobretot perquè ara s’està parlant molt més que abans del procés independentista, però hi ha trobat una explicació: “Ens estem tornant, tots plegats, més racionals”.

Les vendes de Gramona al mercat espanyol no sobrepassen el 17% dels ingressos de la companyia, que factura el 70% de la producció a Catalunya i que ha de combatre l’oligopoli que formen tres gegants del sector com Freixenet, Codorniu i García Carrión -propietari de les caves Jaume Serra-. Totes tres multinacionals tenen el 97% del mercat interior i els preus de les seves ampolles no superen, en alguns casos, els 3 euros. “Nosaltres no competim amb caves de baixa gamma”, aclareix.

El seu punt de mira s’enfoca a un nínxol de mercat més pròxim al del xampany. Potser per això li costa més sortir a l’exterior: “A Catalunya la nostra marca s’ha fet un nom, però a fora, on no ens coneixen, no sempre ens entenen quan volem vendre cava a 12 euros”. L’empresari sempre mira d’explicar que el seu producte és d’una gamma superior al de les tres grans empreses de l’Estat. “El nostre procés garanteix la sostenibilitat, l’ecologia i la biodinàmica”, remarca com a fet diferencial i sense voler entrar a valorar com treballen altres empreses.

Com a president de l’Institut del Cava, el Jaume no es planteja aventurar-se en projectes com el de Clàssic Penedès. Reconeix que la DO Cava té algunes mancances, però emplaça els productors a col·laborar amb les patronals per millorar-les. “Junts tirarem endavant una marca que té molta història”, afirma. De fet, ja ha començat a liderar alguns canvis: “Ara es poden classificar els productes per categories, i d’aquí poc temps la distinció Paratge Qualificat serà una realitat”. L’empresari, a més, creu que a Codorniu “s’estan adonant que vendre a qualsevol preu no era la solució”, i això el fa ser optimista.

No és el cas de García Carrión, que ven el cava a 2 euros al Mercadona. Això ha portat el dirigent de Gramona a prendre la determinació de no comercialitzar els seus productes en els supermercats i les grans cadenes. Ell prefereix relacionar-se amb restaurants, bars, cafeteries -canal horeca- i punts de venda especialitzats, amb dues úniques excepcions: “Venem a El Corte Inglés per una qüestió de pragmatisme i a Caprabo per afinitat a la família Carbó”, fundadora d’aquesta empresa de distribució d’origen català.

El Jaume també imparteix classes d’enologia a la Universitat Rovira i Virgili. És una vocació que té i que no vol abandonar, encara que el seu pare l’hagi convidat a fer-ho: “No entén que comparteixi el que he après amb futurs competidors, però en aquesta professió no hi ha secrets”. Per si de cas, bona part dels 56 treballadors que treballen a l’empresa el van tenir de professor. “M’asseguro que s’han format bé”, bromeja.