Buildair, l'arquitectura basada en l'aire

"Vaig ser a Xile el març del 2010, poques setmanes després del terrible terratrèmol que va sacsejar el país. El panorama era desolador. El que més em va sorprendre és la increïble força que té la naturalesa i el fet que tant les edificacions com la societat xilena estan preparats per als desastres naturals. Van caure uns quaranta ponts. Si s'haguessin instal·lat ponts d'emergència inflables, qui sap si algunes vides perdudes a causa de la falta de comunicació es podrien haver salvat", diu l'argentí Gerardo Raiden, director general de Buildair, empresa d'enginyeria amb seu a Barcelona que es dedica al disseny i a la realització de grans estructures tèxtils inflables (carpes, hangars portàtils, naus temporals, pavellons i estructures per a exposicions itinerants). Des d'aleshores, els professionals de Buildair han invertit un munt d'hores a dissenyar ponts inflables d'emergència. "Seran ponts molt lleugers però que podran suportar càrregues extremadament altes. Això vol dir que podran passar-hi camions i altres vehicles pesants sense cap problema", explica Raiden.

Buildair i l'inventor d'aquest sistema, l'enginyer i dissenyador Mauro Pedretti, impulsen el projecte de ponts inflables que materialitza l'empresa Tensairity Structures. "Vam començar fent estructures inflables per a grans esdeveniments i al cap de poc vam veure que el nostre sistema també era perfecte per al sector aeronàutic. Aleshores vam decidir provar-ho", explica. "Fins ara hem fet un gran hangar a l'aeroport de Santiago de Xile i diversos hangars al Brasil. També estem fent un hangar per a la construcció d'un parc d'energia solar al Marroc", diu Gerardo Raiden.

Com els castells de fira

Les estructures que fa Buildair funcionen com els inflables en forma de castell que hi ha a les festes majors i les fires a l'aire lliure, que generen cues i un grapat de sabates amuntegades. Tenen motoventiladors que estan sempre engegats mentre l'inflable està dret, per mantenir-lo amb prou pressió. La construcció ha estat calculada amb un programari fet pel també argentí Javier Marcipar, actual president de Buildair, amb el suport del Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya, i posteriorment adaptat per Quantech ATZ. "Abans de començar a retallar i a cosir o sellar tèrmicament la tela, que és molt resistent, fem simulacions per ordinador. Gràcies a un programa informàtic podem pronosticar la deformació de l'estructura quan s'infla a l'hora de muntar-la i quan fa vent, i en el moment de màxim estrès decidim el tipus de tela més adequada, el tipus de costura que cal, si convé fer-hi reforços, quin ha de ser el diàmetre dels tubs, etc.", revela Gerardo Raiden.

"Els càlculs també ens permeten definir el llast necessari per evitar que una estructura es desplaci amb la força del vent. Habitualment fem servir sacs de sorra i de vegades estaques que es claven a terra", diu Raiden, que subratlla que "les de Buildair són estructures que es munten molt ràpid, pesen poc i ocupen molt poc espai quan cal transportar-les i emmagatzemar-les", per la qual cosa els costos bàsics disminueixen espectacularment respecte de l'ús de materials tradicionals.

Un dels objectius de Buildair és créixer i expandir-se internacionalment. "En els països on volem implantar-nos busquem socis locals que tinguin presència en el mercat dels grans esdeveniments o en l'aeronàutic", explica Raiden. "Tenim una oficina a Austin [Texas, EUA] i ens hem associat amb una empresa que lloga aeronaus, Echelon Aviation, També tenim una oficina a Singapur".

Una de les últimes realitzacions de Buildair ha estat el disseny de tres de les portes d'accés al circuit urbà de Fórmula 1 de Singapur 2011, que es va celebrar al mes de setembre. A Buildair hi treballen vint persones i la facturació el 2011 va ser d'1,3 milions d'euros.